dijous, 14 d’abril de 2011

EL DEPRESSIU (Un microrelat d’Eduard Ribera)


Si us desperteu al matí i us adoneu que us trobeu a punt de caure en una de les vostres cícliques i profundes depressions, haureu d’actuar amb rapidesa. Aneu a l’oficina d’ocupació i contracteu dues persones que no conegueu de res. Els convideu a dinar i els expliqueu que, malgrat que el vostre soci hagi desaparegut amb tots els diners de l’empresa, el vostre és el millor negoci possible. Que, tot i que la vostra dona us posi les banyes amb un dels vostres millors amics, la vostra és una relació de parella única i especial. Que, a desgrat d’aquell petit frau a Hisenda que us costarà un ull de la cara, la vostra situació econòmica és envejable. Que, encara que esteu esperant els resultats de les anàlisis d’aquell tumor que us van extirpar fa unes setmanes, la vostra salut sempre ha estat de ferro. Que, no heu pogut veure mai acomplert el vostre somni per qüestions diverses, però que la vostra il·lusió és viure en un petit poble i abandonar la bullícia de la ciutat. Que abans-d’ahir us el van robar, però el vostre és un automòbil americà d’importació gairebé únic, amb visió nocturna per escàner i altres innovacions impressionants...

Quan hàgiu acabat, expliqueu a les dues persones que heu contractat que, a partir d’aquell mateix moment, la seva feina consistirà a recordar-vos periòdicament que no teniu cap motiu per a ser infeliç, que hi ha poques persones tan afortunades i tan ben situades, que sóu el/la millor en la vostra matèria, que ningú no us passa la mà per la cara, etc.

Si, amb tot, no podeu evitar de caure en una de les vostres cícliques i profundes depressions, no tindreu més alternativa que reprendre la teràpia que vau abandonar ara fa uns mesos.

Microrelat inclòs al volum “Oficis específics” (1996)

Eduard Ribera (Balaguer, 1965) és escriptor i filòleg. Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987 per “La casa per la finestra” (Ajuntament de Balaguer, 1988). També ha publicat “El mite de la darrera llàgrima” (La Impremta, 1995) i “Oficis específics” (Ed. Ribera & Rius, 1996. Finalista dels Premis Octubre 1993). Ha difós articles i guions, i ha participat en volums col·lectius. Des de març de 2005 manté “L’Escriptori”, amb més de 400 textos en línia, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor bloc. També ha rebut el Premi Lleida de Narrativa 2009 pel projecte d’escriptura de “A que no! 99 exercicis d’estil”, un homenatge a l’escriptor Raymond Queneau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada