A la reunió de l’Agrupació d’Antics Professors de Filologia, el dinar és un acte social distès que molts esperen per trencar la monotonia de tot un any. Es menja i es beu de valent, tal vegada per refer-se dels règims alimentaris que l’edat imposa.
En acabar, el costum mana de fer uns mots encreuats oberts de temàtica filològica. Al primer que els completa, li correspon, com a premi, una caixa d’ampolles d’una reserva especial d’un conegut whisky de malta. Després ve el ball rodó amb una orquestra de solera i una cantant melòdica. I, com a traca final, arriba el desordre. Cadascú fa el que vol.
A certa edat i un cop a l’any, tot està permès. Les paraules callen per una vegada i les peces de roba volen pels aires i s’encreuen i es perden entre una massa de carn estovada pels anys i les xacres de cada dia. I tot va com una seda.
Microrelat inclòs al llibre inèdit “El ventríloc tartamut”. La imatge és del menjador del Christ Church, el college més gran d'Oxford.
Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Ha publicat 23 llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: “Ploma Blanca” (Poesia Oral Africana), “L’Ocell Imperfecte” (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), “Viatge al cor de Li Bo” i “Kosambi, el Narrador”, així com “Viatge per l’Àfrica” i “El Gos poeta” escrits per a infants. Entre els més recents, tres llibres de poemes “Reliquiari”, “El laberint de Filomena” (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i “Versions profanes”. I dos llibres de teatre “Diàlegs Morals sobre la Felicitat” (Premi Recull) i “La Dama de Cors se’n va de Copes” (Premi Lluís Solà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada