La Coriandre Adàmica és una planta que, segons una interpretació molt agosarada de les Sagrades Escriptures, va néixer de la primera gota de suor d’Adam després d’abandonar el Paradís en contacte amb l’aridesa de la terra erma.
Per aquesta raó, la Coriandre Adàmica viu i creix només si es rega amb suor humana, la qual cosa fa que sigui desconeguda als països rics, ja que sol fer-se entre els sembrats de les zones més tropicals d’Àfrica.
Algun botànic ha dit que és una flor massa humana. Tal vegada tingui raó, perquè el seu tuf d’aixella i la seva textura granular fan que la fruita, aparentment saborosa, sigui execrable i vomitiva.
Microrelat inclòs al llibre inèdit “El ventríloc tartamut”.
Per aquesta raó, la Coriandre Adàmica viu i creix només si es rega amb suor humana, la qual cosa fa que sigui desconeguda als països rics, ja que sol fer-se entre els sembrats de les zones més tropicals d’Àfrica.
Algun botànic ha dit que és una flor massa humana. Tal vegada tingui raó, perquè el seu tuf d’aixella i la seva textura granular fan que la fruita, aparentment saborosa, sigui execrable i vomitiva.
Microrelat inclòs al llibre inèdit “El ventríloc tartamut”.
Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Ha publicat 23 llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: "Ploma Blanca" (Poesia Oral Africana), "L’Ocell Imperfecte" (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), "Viatge al cor de Li Bo" i "Kosambi, el Narrador", així com "Viatge per l’Àfrica" i "El Gos poeta" escrits per a infants. Entre els més recents, tres llibres de poemes "Reliquiari", "El laberint de Filomena" (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i "Versions profanes". I dos llibres de teatre "Diàlegs Morals sobre la Felicitat" (Premi Recull) i "La Dama de Cors se’n va de Copes" (Premi Lluís Solà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada