dilluns, 24 de gener de 2011

C’EST LA VIE (Un microrelat de Maria Cirera)

Hauria sigut una gran boxejadora. A dalt del ring s’hauria mogut amb un mestratge mai vist fins llavors. La seva estratègia de joc del tot inèdita l’hauria propulsat cap als pòdiums més elevats. El seu revés l’hauria convertit en un emblema nacional. La seva tenacitat no tan sols l’hauria catapultat com a bandera dels grups feministes d’arreu del món sinó també com a símbol inqüestionable de superació personal. S’hauria pogut comprar una casa prou gran. Al seu costat hauria tingut un marit enamorat, o potser més d’un. En resum, hauria tingut una vida de plenitud i felicitat. Malauradament, quan va complir vuit anys els seus pares la van apuntar a classes de ballet.

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.

2 comentaris:

  1. Desconeixia, Vladimir, l'existència d'aquest bloc de microrelats. Em sembla una idea genial!


    Salut!

    ResponElimina
  2. Bona tarda. És un conte divertit! Gràcies.

    ResponElimina