divendres, 3 de desembre de 2010

DESARRELATS (Un microrelat de Maria Cirera)

Uns hereus vinguts de lluny van expulsar els masovers i es van afanyar a transformar la masia en un xalet. Tot just arribar, van guillotinar els tres xiprers de l’entrada, aquelles tres flames altes, símbol de la bona ànima dels antics ocupants. Van fer saltar les rajoles vermelles i van folrar el terra de parquet. Les bigues, van envernissar-les de betum de Judea. Van convertir l’era en un garatge cobert, l’eixida en piscina, gran part de les terres de conreu en un exagerat jardí japonès.

Feia poc que hi vivien, quan el primer desaigua va rebentar a plena nit. Van culpar-ne les baixes temperatures, però la veritat és que no va tardar a aparèixer un tramat d’esquerdes a les parets. El terra del celler es doblegava com una onada boteruda. Per molt que en tenien cura, la piscina sempre feia olor de resclosit. La llum saltava cada dos dies i les plantes del jardí es pansien amb una ganyota contreta. En definitiva, la vida, al xalet, es feia cada cop més difícil.

Les arrels dels tres xiprers, tot i escapçades, continuaven gratant enfollides a l’altra costat de la soca, sota la casa. Més encegades que els talps, teixien venes de sang emmetzinada. Ho empenyien tot, cargolant-se i recargolant-se entre el substrat. Aconseguien vèncer els fonaments. Ofegaven amb els dits nerviüts tot allò que els molestava. Rebentaven. Bramaven amb la boca tancada, xisclaven baixet que les arrels d’un arbre escapçat sempre bateguen.

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada