DE LA IMPLANTACIÓ DE LA SERENITAT (Un microrelat de George Smith)

Van anunciar que l’1 de gener s’implantaria la serenitat, que érem una regió pilot, que seríem pioners del que aviat s’estendria per tot el món. A alguns, pocs, l’anunci els va agradar, els va complaure, sobretot, que fóssim l’avançada de la humanitat en un fet tan cabdal. La majoria, però, no ens ho vam prendre gaire bé. Vam trobar-hi multitud d’inconvenients i reserves: que ningú ens havia demanat opinió, que era prematur, que millor que ho experimentessin altres primer, que no se’n sabien ni els efectes secundaris ni les contraindicacions, que anava contra la nostra llibertat, que no ens donava la gana, que...

A l’estat d’opinió en contra contribuïa la indefinició i el secretisme que envoltaven la iniciativa i la seva implementació. Tot eren especulacions: caldria fer un curset? Prendre una medicació? Practicar sofisticades tècniques orientals? Hi hauria un certificat o carnet per demostrar que es complia el requisit? S’hauria de renovar cada pocs anys com una ITV qualsevol?

Manifestos, debats, enquestes, manifestacions i aldarulls es van succeir les setmanes prèvies a l’1 de gener. Tot, però, endebades; s’anunciava que els preparatius tiraven endavant, per una vegada la maquinària administrativa funcionava amb diligència i sense retards ni entrebancs. El mecanisme seguia sent secret, encara que als cims d’algunes muntanyes i als terrats dels edificis més alts de les nostres ciutats s’estaven aparellant unes antenes semblants a les de telefonia mòbil. Alguns van denunciar que eren les encarregades de difondre la serenitat, un portaveu de l’administració assegurà, en canvi, que no hi tenien res a veure.

Els dies abans del termini s’acabaren les mobilitzacions i les queixes, com si tothom ho donés per inevitable. La gent, però, els individus un a un, patien i manifestaven una gama variada de sentiments i emocions, des de por fins a expectació, des d’aprensió fins a desànim, des de excitació fins a ràbia; ningú, en tot cas, restava tranquil i indiferent.

Arribà l’1 de gener, el programa va funcionar –fos com fos el mecanisme que encara avui el desconeixem– i la serenitat ho envaí tot. I ja està, des de llavors que res no ens preocupa ni ens inquieta, ni tampoc hi ha, després d’aquesta, més històries per explicar.


George Smith és el pseudònim d’un reconegut metge, autor d’una extensa obra literària guardonada en diversos concursos. Entre els seus relats més celebrats cal mencionar “Espai tribal”, “Amb el nostre esperit” i “Mai més no he passejat per les Rambles”. També ha escrit l’assaig “Sense ànim de polèmica”.