GALILEU (Un microrelat de Josep Pastells)

Sereníssima senyora, gran duquessa mare, ja us deveu imaginar que si goso importunar-vos amb aquesta missiva no és per raó d'un capritx que resultaria imperdonable, sinó per la necessitat peremptòria d'aclarir una constatació recurrent. Sabeu bé, Cristina de Lorena, que he descobert al cel moltes coses abans mai vistes: els satèl·lits de Júpiter, l'anell de Saturn, les taques i la rotació del sol... en fi, una sèrie de novetats que, en contradir les nocions filosòfiques sostingudes pels acadèmics, han posat en contra meva no pocs professors, com si jo hagués col·locat aquestes coses al cel amb les meves pròpies mans, per torbar la natura i trastornar les ciències!

Però no us escric pas per això, senyora. Tot i que sempre he intentat moure'm per la norma de la santa prudència i mai no m'he deixat endur per la temeritat quan afectava assumptes foscos, les línies que segueixen serviran per informar-vos que no us puc oblidar. Ja sóc un ancià de setanta anys i no hauria de dir certes coses, però recordo com si fos ahir aquell petó als llavis, el pessigolleig que m'atacava la pell mentre vós, Cristina, em resseguíeu el cos sencer amb la llengua. Us movia, o això em vau dir, un rampell causat pel desig que jo entengués que més em valia dedicar-me a afers terrenals, abjurar i retractar-me de les meves doctrines per conservar la vida. Ja fa molts anys, d'aquell rampell, però puc assegurar-vos que va ser per vós que l'altre dia em vaig acabar agenollant i vaig mentir sense dubtar-ho. I si al darrer instant, com ja sabreu, se'm va escapar un Eppur si muove que em podria haver costat molt car, no va ser un acte de rebel·lia, com ha interpretat tothom erròniament. No ho vaig dir pas per insistir que la Terra es mou al voltant del Sol. Jo només us feia un homenatge, senyora. Us comunicava que, malgrat la meva avançada edat, cada cop que us recordo se m'aixeca la vara, que us enyora i us enyorarà fins que tingui un mil·límetre de sang.

Microrelat inclòs al recull Vides lascives (Bromera, 2013)

Josep Pastells Mascort (La Creueta, 1966) és periodista i escriptor. Ha publicat onze llibres entre els quals destaquen Rere el mirall (Proa, 2001), Pell de cilici (Empúries, 2003) i Vida i miracles d’Odell Kraus (Empúries, 2011). Ha guanyat, entre d’altres, el Premi Just Casero (2002), el Marià Vayreda d’Olot (2010), i La Vall d’Albaida de narrativa eròtica amb Vides lascives (2012).

TERROR CASOLÀ (Un microrelat de Carme Ballús)

Enmig d’un concert de Pergolesi em miren els teus ulls negres: em concentro en la música. Entrant a l’estació de Passeig de Gràcia et veig amb una motxilla a l’esquena, els teus rínxols foscos tallats arran: tanco els punys amb força i surto cap a fora. En un airbus ple a vessar se m’acostes vestida amb vel quan m’aixeco per anar al lavabo: les cames em tremolen. Entro al Louvre i veig l’ombra del teu kalashnikov seguint les meves passes: m’amago al primer lavabo. Tens l’aspecte de tots i el de ningú: ja no vull anar a un teatre, a un camp de futbol, a un creuer, a un museu. Viuré morint entre les quatre parets de casa, per no viure la mort que temo cada dia.

Il·lustra el microrelat "Fear", obra de Ty Agha

Nascuda al rovell de l'ou granollerí el 1955, Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l'Institut A. Cumella de Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d'autoria conjunta "L'artefacte". Ha publicat contes en reculls amb d'altres autors i un recull propi, "Portes endins" (Marcòlic, 2013), cuit a foc lent i de degustació pausada.

LA TENACITAT DE L'AMOR (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Els dits li tremolen quan arrenca l'últim pètal. "M'estima!". La mirada se li ennuvola, el món es liqua, les galtes li cremen. Ho sabia! Sabia que calia perseverar i no defallir davant l'adversitat. L'amor s'enforteix amb l'adob de la il·lusió i ell és un amant insistent, tossut, i no s'ha deixat doblegar per l'infortuni. Ara la margarida ha dictat el veredicte i és segur que aviat abraçarà l'estimada –per fi!– i tot gràcies a no donar-se mai per vençut, a ser persistent: ho testimonien les dotzenes de tiges amb corol·les desfullades escampades als seus peus.

Microrelat finalista del IV Concurs de Microrelats "ARC a la Ràdio" 2013-14.

TORNAR (Un microrelat de Xavier Ballester)

Estic mort. Ho sé perquè estic viu i puc veure com estic mort. Els operaris són a punt de segellar la làpida, us crido però no serveix de res perquè els morts no criden. Tan se val, no hi sou, no heu vingut. Ara ho sé, massa tard. Però no patiu, no us ho retrec pas. Tornar a començar és impossible, però quan torni just al moment on us he deixat –els nens esmorzant a la cuina i tu a punt de besar-me la galta– tan sols us demano que seguiu fingint, que seguim vivint com sempre, com si m’estiméssiu.

Microrelat guanyador del Concurs "Cronoviatge" organitzat per Fantàstik i l'editorial Males Herbes. L'il·lustra "L'illa dels morts" d'Arnold Böklin.

Vaig néixer a Barcelona el febrer de 1974. Vaig llicenciar-me en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona el 1999. He guanyat premis de poesia (Concurs de l'FNAC, 1999) i de narrativa (15è Premi de narrativa curta Tinet dels "Premis Ciutat de Tarragona 2011-12" i Premi "Casal Lambda 2010", a més de ser finalista del "III Miquel Arimany 2012" i del "Mercè Rodoreda" de Gràcia). Dirigeixo el programa de literatura "Lletraferits" a Ràdio Molins de Rei.