A L'AST (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

A casa ens agrada menjar –som de vida, com se sol dir– i els diumenges tornem de missa afamats: el sermó sempre ens obre la gana. Pit o cuixa, demana la mare amb el trinxant a la mà. Com que no hi ha prou pits i cuixes per a tots –som cinc germans–, ens barallem i el pare ha de posar pau amb quatre crits i alguna plantofada.

–Casumdena! –crida. Sempre diu casumdena quan s’empipa.

Per sort, les dentadures dels avis ja no els permeten rosegar segons quines parts: a l’avi li reservem els menuts, ell és feliç amb un fetge i un parell de ronyons, més feliç que un gínjol, com se sol dir; l’àvia s’entusiasma amb el cervell, l’assaboreix a petits bocins i ens assegura que és una exquisidesa digna d’una rajà, com se sol dir. Quin fàstic, pensem nosaltres: no suportem l’agror del fetge ni la textura tova del cervell, com de cotó fluix. Quan la mare ha acabat de servir a tothom, li passa la carcanada al pare: li agrada molt escurar, al pare. Entre nosaltres l’anomenem el “carronyaire”: és un apassionat dels ossos i sap extreure restes de carn d’on mai no diríeu que n’hi ha. La part preferida de la mare són les galtes, que de tan meloses es desfan a la boca. Llàstima que avui alguna cosa no ha anat bé i les recobreix una pel·lícula platejada, un moc llefiscós. El pare ho examina amb mirada experta.

–Casumdena! –brama–. No li has tret les ulleres al rostir-lo!

Tots riem, riem a cor que vols, com se sol dir. Abans de començar, beneïm la taula i donem gràcies pels aliments.

Microrelat guanyador del 8è Concurs de Microrelats de Terror i Gore de Molins de Rei, 2014.

L'ÚLTIM DESIG (Un microrelat de Jesús M. Tibau)

Construïda la maqueta de la casa dels seus somnis, li demana al geni l'últim desig: encongir-se.

Micorrelat inclòs a "El noi del costat del padrí" (Cossetània, 2014).

Natural de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau ha publicat  els reculls de contes “Tens un racó dalt del món” (2001), “Postres de músic” (2005) (Premi Marià Vayreda), “El vertigen del trapezista” (2008), “Una sortida digna” (2009), “I un cop de vent els despentina” (2011). També és autor del poemari “A la barana dels teus dits” (2009). El seu bloc “Tens un racó dalt del món” va guanyar el Premi Blocs Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009).

LA MALETA (Un microrelat d'Eduard Ribera)

Anava sempre molt ocupat, carretejant una maleta on hi duia desenes, centenars de papers i documents que acreditaven qui era ell, quina era la seva trajectòria, quin era el seu punt de sortida i on pretenia arribar. Un dia va extraviar la maleta i es va posar molt nerviós. Va pensar que allò era una tragèdia, que allò era la fi, la seva fi. Va denunciar-ho a la policia, va resar, va donar veus pels barris més baixos de la ciutat, va trucar a la seva mare, però la maleta no va aparèixer. Ara se’l veu passejar sovint amb les mans a les butxaques, feliç, amb una rialla d’orella a orella, com si finalment s’hagués tret un gran pes de sobre.

La fotografia és de José López-Bilbao

Eduard Ribera (Balaguer, 1965) és escriptor i filòleg. Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987 per “La casa per la finestra” (Ajuntament de Balaguer, 1988). També ha publicat “El mite de la darrera llàgrima” (La Impremta, 1995) i “Oficis específics” (Ed. Ribera & Rius, 1996. Finalista dels Premis Octubre 1993). Des de març de 2005 manté “L’Escriptori”, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor bloc. És autor d'“A que no! 99 exercicis d’estil” (Premi Lleida de Narrativa, 2009) i la novel·la breu “La vida assistida” (Premi “Ciutat de Mollerussa 2011”).

MADAME ROSALY (Un microrelat de Maria Cirera)

Amb l’excusa de passejar el seu gos llebrer, Madame Rosaly sortia dia sí, dia també, convertida tota ella en delicada flor del paradís. Ningú no sabia qui era el seu amant. El seu marit, és clar, tampoc. El pobre home no gosava exposar el dilema de por de fer enfadar la seva estimada gateta manyaga. Cada tarda, els més curiosos l’observaven endinsar-se pels camins més sinuosos i recòndits dels boscos dels encontorns. El llebrer trotava tothora al seu costat amb el nassiró ensumaire, els trets gràcils i allargassats.

La notícia de l’embaràs va agafar tothom desprevingut, però els més maliciosos de seguida hi van veure una oportunitat... A qui s’assemblaria, el bonic infantó? A Rudolf, el peixeter? A Martí, l’apotecari? Al mestre? Al banquer? Al conserge? Les apostes corrien de boca en boca, de carrer en carrer. Tothom volia ser acusat i acusador.

Al cap de nou mesos, l’expectació havia arribat al punt més àlgid. El primer dia que Madame Rosaly va treure el cotxet al carrer, tothom s’hi va abraonar al·legant qualsevol excusa. Quan el nen va quedar al descobert, un esglai general va sacsejar el barri, un mal dissimulat crit de consternació, mitja dotzena de desmais i tretze taquicàrdies. Aquell infantó era tot ell un nassiró ensumaire, de trets gràcils i allargassats... Madame Rosaly, estimada gateta manyaga, delicada flor del paradís, cirereta confitada...

Il·lustra el microrelat un quadre de Berthe Morisot (1841-1895)

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.

FAR (Un microrelat de M. Victòria Lovaina)

T’agradaria viure en un far?, sentí la veu de l’amant a cau d’orella. I llavors notà la fiblada, els embats del llevant, l’escuma de les onades fent-la seva, el cabell estarrufat pels dits suaus i implacables del salobre i un remolí de llum irisada, voltant-la, devia ser  el primer vaixell de l’alba. Sí, amor, digué com un murmuri per por de desvetllar-lo, m’agradaria viure en un far. 

Microrelat guanyador del 2on premi ex-aequo al Concurs de microrelats "Què és l’amor sinó...?" organitzat per Edicions 96. L'il·lustra "Bell Rock Lighthouse" de William Turner.

M. Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959) compagina l’escriptura amb la docència. Ha guanyat diversos premis literaris com el Districte cinquè, Barcelona (2005); el de relats Mercè Rodoreda, Molins de Rei (2007); el de Novel·la Joescric, Palma (2008); el de Narrativa breu per a dones, Terrassa (2009); Paraules a Icària, Barcelona (2009); el de relat breu Rafael Comenge d’Alberic, València (2011) i Solé i Estruch de narrativa de Villanueva de Castellón, València (2012). Ha publicat les novel·les Amb ulls de nina (2008), Dietari de Les Gorges (2009) i Pell de gat (2013).