Sereníssima senyora, gran duquessa mare, ja us
deveu imaginar que si goso importunar-vos amb aquesta missiva no és per raó
d'un capritx que resultaria imperdonable, sinó per la necessitat peremptòria
d'aclarir una constatació recurrent. Sabeu bé, Cristina de Lorena, que he
descobert al cel moltes coses abans mai vistes: els satèl·lits de Júpiter,
l'anell de Saturn, les taques i la rotació del sol... en fi, una sèrie de
novetats que, en contradir les nocions filosòfiques sostingudes pels acadèmics,
han posat en contra meva no pocs professors, com si jo hagués col·locat
aquestes coses al cel amb les meves pròpies mans, per torbar la natura i
trastornar les ciències!
Però no us escric pas per això, senyora. Tot i que
sempre he intentat moure'm per la norma de la santa prudència i mai no m'he
deixat endur per la temeritat quan afectava assumptes foscos, les línies que
segueixen serviran per informar-vos que no us puc oblidar. Ja sóc un ancià de
setanta anys i no hauria de dir certes coses, però recordo com si fos ahir
aquell petó als llavis, el pessigolleig que m'atacava la pell mentre vós,
Cristina, em resseguíeu el cos sencer amb la llengua. Us movia, o això em vau
dir, un rampell causat pel desig que jo entengués que més em valia dedicar-me a
afers terrenals, abjurar i retractar-me de les meves doctrines per conservar la
vida. Ja fa molts anys, d'aquell rampell, però puc assegurar-vos que va ser per
vós que l'altre dia em vaig acabar agenollant i vaig mentir sense dubtar-ho. I
si al darrer instant, com ja sabreu, se'm va escapar un Eppur si muove que em podria haver costat molt car, no va ser un
acte de rebel·lia, com ha interpretat tothom erròniament. No ho vaig dir pas
per insistir que la Terra es mou al voltant del Sol. Jo només us feia un
homenatge, senyora. Us comunicava que, malgrat la meva avançada edat, cada cop
que us recordo se m'aixeca la vara, que us enyora i us enyorarà fins que tingui
un mil·límetre de sang.
Microrelat inclòs al recull Vides lascives (Bromera, 2013)
Josep Pastells Mascort (La
Creueta, 1966) és periodista i escriptor. Ha publicat onze llibres entre els
quals destaquen Rere el mirall (Proa,
2001), Pell de cilici (Empúries,
2003) i Vida i miracles d’Odell Kraus (Empúries,
2011). Ha guanyat, entre d’altres, el Premi Just Casero (2002), el Marià
Vayreda d’Olot (2010), i La Vall d’Albaida de narrativa eròtica amb Vides lascives (2012).
