—Oh Jardiner que conjugues cel i terra per vèncer el foc del temps i el pes de la memòria. Tu que obstinadament remous els polsos de la vida i estimules l'esclat dels colors i el perfum de les delícies, que coneixes els secrets del diàleg, que dónes corda al rellotge de les llavors i mesures les ràfegues del vent i l'univers encès de la nit. Tu que convoques el ganivet de la perfecció i anivelles, en desigual combat, els brots del dolor i la bellesa, que sembres la pols dels astres i adobes el destí amb la rosada del silenci. Tu que enyores l'ocell que abasta el cel de la tempesta i vius arrelat al somni del futur —va recitar, emocionat, el Príncep—, oh poeta de la llum, tu seràs per sempre més l'horitzó de les nostres mirades, perquè portes la primavera al cor i la pluja a les mans!
Text inclòs al llibre Kosambi, el narrador (Proa, 2006).
Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946 - Barcelona, 2020), poeta, narrador, dramaturg i autor dels llibres de microrelats El ventríloc tartamut (Témenos, 2015) i Alteritats (Témenos, 2018) i del recull d'aforismes L'enunciat (La Breu, 2011). Va ser guardonat amb diversos premis de teatre i poesia (entre aquests, tres premis de la crítica). L'any 2017, l'editorial 3 i 4 va publicar L'instint, primer volum de la seva obra poètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada