Només faltaves tu, el
fill més jove. Tal i com han fet els teus germans, has entrat escopetejat per
la porta sense dignar-te a saludar. Total, soc una simple minyona. No obstant
això, jo no he deixat de fer la mitja reverència a la qual us tinc acostumats.
Has pujat els graons de l’escalinata de dos en dos i t’has dirigit de pet cap a
l’habitació de la mare, on t’esperaven la resta de familiars que s’han reunit
per acomiadar la moribunda. Els presents t’hauran rebut amb certa indiferència,
però segurament els hauràs correspost amb la mateixa fredor, marca de la casa.
Després d’engaltar-li un petó forçat a la dona que et va donar la vida t’hauràs
assegut a l’única cadira lliure. N’he posat una per cadascun de vosaltres, tal
i com m’havia demanat la mestressa. Conscient que és qüestió d’hores, la
senyora ha decidit fer venir el notari i convocar a tothom. Ho volia deixar tot
ben lligat i per res del món s’hauria perdut la vostra reacció. I mentrestant
aquí em teniu, escombrant el saló amb un somriure d’orella a orella, convençuda
que aquesta vegada cap de vosaltres m’ignorarà.
Microrelat
guanyador del mes de desembre en el X Microconcurs de la Microbiblioteca de Barberà
del Vallès.
Òscar Turull i Basart (Barcelona, 1984). Barceloní de
naixement, però granollerí de soca-rel. És llicenciat en Història per la
Universitat Autònoma de Barcelona i professor de secundària. D'uns anys
ençà ha dedicat part del seu temps lliure a escriure microrelats i contes
breus. També ha publicat algunes ressenyes de muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada