EL JARDÍ (Un microrelat d'Olga Garcia Beneyte)

—Hola, mare, com estàs?

—Filla, quina il·lusió! Bé, estic molt bé!

—Mare, recordes el botonet vermell que et vaig ensenyar? A sobre la pantalla... Si cliques el botó ens podrem veure a més de sentir-nos. És una càmera.

—A veure... Ara. Ai, nena, que fresca vas! Posa’t una jaqueteta que agafaràs fred!

—No, mare, aquí és estiu i a més a més és migdia. Fa calor. Com et trobes? Va tot bé?

—Sí, és clar, per què ho preguntes? Ja saps que tinc una salut de ferro.

—Com que de vegades perds una miqueta la memòria... De debò que estàs bé?

—Que sí, nena, no sé què t’empatolles. Ja t’assembles al teu pare, sempre criticant-me...

—És que em preocupo una mica. Estic tan lluny! No sé pas si hauria d’haver marxat.

—Doncs no et preocupis. Tu fes la teva tesi doctoral i torna feta una científica famosa, ha, ha, ha. Nosaltres estem bé. El teu pare rondinaire, com sempre, però res més.

—Mare, el pare va morir fa dos anys. Te’n recordes? I la tieta va venir a viure amb tu mentre jo era fora... La teva germana.

—Bah! Mai no m’he entès amb ta tia. És una torracollons. Que si ja t’has vestit, que si menja, que si no miris tanta tele. Li he dit que marxi a casa seva.

—Mare, la tieta no és amb tu?

—No.

—Però, mare, tu no pots estar sola!

—Que estic amb el teu pare, nena, no siguis pesada. Explica’m coses de tu. És maca la teva casa? Tens amics? Et tracten bé a la universitat?

—Mare, on és la tieta?

—Ma germana? Al jardí. Li agrada estar al jardí.

—Però ara és fosc allà i deu fer fred. Digues-li que vull parlar amb ella. Mare, crida la tieta.

—No vull.

—Mare, què tens a les mans? No les amaguis! Què tens a les mans?

—Són les eines del jardí. Ja t’he dit que estava fent coses al jardí.

—I estan tacades de sang?

—Sang? No. Deu ser fang. No ho sé. Sí, hi ha una mica de sang. No és res. Li he dit a ta tia que s’estigués quieta. Però no em feia cas i em sembla que s’ha tallat.

—Mare, crida la tieta!

—No pot venir. Està al jardí.

—On del jardí, mare?

—L’he posat a sota els geranis. Quan arribi la primavera floriran i el jardí es veurà molt bonic. El jardí més preciós del Montseny.

—Mare... què has fet?

Microrelat guanyador del VI Concurs de Microrelats de Santa Maria de Palautordera.

Olga García Beneyte, barcelonina resident a Vallirana. És professora de ioga. Ha guanyat diversos concursos literaris, ha publicat el llibre En Màtic i Internet / Les vambes noves d’en Marc (Editoral Barcanova, 2003) i un relat al recull Alma mater i altres narracions (Publicacions de l'Abadia de Montserrat).