divendres, 1 de febrer del 2019

EL REQUISIT (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)


Considerava que ja havia arribat l'hora que la seva ciutat li dediqués un monument. Per això se'n va anar a veure l'alcalde. Li va exposar els seus mèrits —que no eren pocs— i l'alcalde hi va estar d'acord, només faltaria, era un privilegi per la ciutat —o més ben dit, una obligació moral— distingir els seus fills il·lustres. Van acordar terminis, van encaixar mans, van brindar amb una copa de xampany.

L'endemà, un escultor va visitar-lo per fer un motlle de la cara i convenir una postura que el dignifiqués davant la posteritat: un posat vagament marcial, la barbeta alçada, la mirada desafiadora mirant l'horitzó, el pit inflat, els braços en un gest dinàmic, inquiet.

El dia abans de la inauguració de l'estàtua, dos funcionaris de l'ajuntament el van visitar. Un era gras, l'altre, molt prim. El gras carretejava un maletí. «És un tràmit enutjós, senyor», va anunciar el prim. Les estàtues commemoratives exigien un requisit. La normativa era estricta en aquells assumptes i no admetia excepcions. «Per molt que ens dolgui, ens devem al compliment de les ordenances que regeixen el nostre municipi i a tot allò que...» Al gran home la xerrameca l'enfarfegava —ell era un home d'acció— i va interrompre aquella tabarra: «Me'n faig el càrrec: els rigors de la burocràcia! Procedim, senyors, i no perdem més temps». El prim va somriure, alleujat, complagut per una bona predisposició que l'honorava i que, es permetia puntualitzar, no era corrent en casos similars. L'homenatjat va esbufegar.

Llavors el gras va obrir el maletí. La glòria local esperava que contingués paperassa —expedients, certificats, declaracions, contractes amb clàusules per signar—, però a dins només hi havia un ganivet de carnisser. El funcionari gras va sostenir-lo pel mànec i va dedicar al prohom un somriure que volia ser tranquil·litzador. «No patirà gens», va assegurar. «Soc molt eficient.»

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. És autor d'Els reptes de Vladimir (2010, Témenos 2018), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018). Acaba de publicar la novel·la L'hivern a Corfú (Males Herbes, 2019).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada