DESESPERACIÓ (Un microrelat de Mercè Bagaria)

Va, pega’m! Què esperes a fotre’m una bona panadera? Ja hem quedat que no hi havia una sortida millor que aquesta, que no volem que Serveis Socials ens prengui les nenes. Doncs, si no em pegues, acabaran en una família d’acollida i no les veurem créixer, no sabran qui som... I nosaltres, al carrer, sense feina ni subsidi, què farem? Dormirem en un caixer automàtic? Anirem a robar? Quan dijous ens desnonin, estarem perduts per sempre, però si em pegues ben fort i m’han de curar a l’hospital, tot estarà solucionat. Et denunciaré i em buscaran un pis d’acollida, m’ajudaran a trobar una feina i no m’hauré de separar de les nenes. Per una agressió, les penes de presó no són excessives. Si et portes bé, aviat et donaran la condicional i, mentrestant, no et faltarà sostre ni un plat calent. Quan surtis, continuarem la nostra vida tots junts, però si ara et fas enrere, si no tens prou pebrots per estomacar-me, no tindrem res. Em vas prometre que estaries amb mi en la pobresa. Això, amor meu, és la pobresa. No pots trair la teva paraula. Així que no ploris més i pega’m d’una vegada.

Microrelat inclòs al recull Les vides del dia que s'acaba de publicar a la col·lecció La bona confitura de Témenos Edicions.