dilluns, 15 d’octubre del 2018

TERÀPIA (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

Vull que em peguis tan fort com puguis.
Chuck Palahniuk

Després del cop de puny, l’asfalt es va esquitxar de sang i va quedar talment un preciós mantó de Manila.

Tres borratxos molestaven una noia i en passar pel costat els vaig dir que la deixessin en pau, que ja l’havien espantat prou; gairebé plorava. El més alt i corpulent, qui semblava el líder del grupet, es va tombar i em va dir fote’t als teus assumptes cabró de merda si no vols que et trenqui la cara. Em vaig apropar i li vaig preguntar si li agradaven els homes. Els altres dos van grunyir i bordar, fins i tot un em va escopir als peus; en aquell moment vaig saber que per fi em pegarien. La noia va aprofitar que m’havia convertit en el centre d’atenció per escapar-se i només vaig poder veure que duia els ulls com un ós panda i mig somriure agraït. Era la primera vegada que em trobava en una situació com aquella des que m’havia tornat addicte al dolor. Trobar plaer al carrer va ser d’allò més previsible i senzill.

El puny ronyós i carregat d’anells del paio alt venia com en càmera lenta cap al meu cap. Em va donar temps d’inclinar-me una mica per oferir-li el pòmul, però em va picar al nas. Em vaig empassar la sang i vaig somriure de satisfacció. Com que en volia més li vaig demanar si no sabia colpejar més fort, sembles un coi de nena de deu anys. Va tornar-hi, un, dos, tres, quatre cops secs em van obrir una cella. Més sang al terra. Quan el dolor era gairebé insuportable, els vaig donar les gràcies amb una abraçada, em vaig netejar la cara amb la màniga de la jaqueta i vaig girar cua mentre calculava, per sobre, els diners que a partir de llavors m’estalviaria en teràpia.

Microrelat inclòs al recull Balcons que escupen mitges (El Cep i la Nansa, 2018) que es presenta a Vilanova i la Geltrú aquest diumenge 21 d'octubre a les 12h. (Plaça Lledoners, 1).

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal: llengua de gat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada