La taula coixeja, però tothom fa
veure que no se n’adona. Fins i tot tu, encara que avui estàs una mica més
callada que altres dies, una mica més seriosa. La teva mare, els teus cosins,
els teus oncles, la teva àvia i en Joan porten posat el seu millor somriure, el
de les festes assenyalades, i un rere l’altre t’omplen de petons, felicitacions
i regals. Tu intentes imitar els seus rostres d’alegria, però no ho
aconsegueixes del tot. Dins els ulls de la teva mare et sembla detectar-hi
l’ombra d’un retret, l’ombra d’un “amb tot el que fem per tu, i mai no estàs
contenta”.
De sobte, una de les teves ties entra
al menjador amb un pastís de xocolata i te’l col·loca al davant. El foc de les
tretze espelmes resulta hipnòtic, i durant uns instants perds la consciència de
tot i et sents estranyament feliç. Però en Joan passa darrere teu, “vinga,
Marta, apaga-les!”, i el contacte dels seus dits, tan lleu, s’endinsa en la
teva pell com la fulla d’una navalla. “Visca la Marta!”, criden tots, mentre
uns solcs invisibles et cremen l’esquena. T’esforces a bufar amb energia, però
després del primer intent encara queden cinc espelmes enceses. Bufes de nou,
envoltada per una simfonia d’exclamacions i aplaudiments. En Joan ha tornat a
seure al costat de la teva mare i li fa un petó llarg i viscós. Concentres
l’atenció en el suc de taronja i en beus un glop. “No”, crida el teu oncle des
del racó, “avui has de beure cava”. I et serveix una copa de l’ampolla que
acaba de destapar, mentre en Joan, una mica borratxo, grapeja la teva mare
sense cap mena de discreció. Ella riu, deixa anar una riallada sonora i potent
que et colpeja la galta com una bufetada. En Joan et mira amb els ulls
vidriosos. La teva mare es recolza sobre la taula. Coixeja, però ella fa veure
que no se n’adona.
Mireia Companys Tena (Montcada i Reixac,
1975). Filòloga, docent i traductora. Ha publicat els poemaris Perfils de la
inconsistència (Viena, Premi Octavio Paz de Poesia 2002) i Un brot de
febre (Edicions Tremendes, 2016), i el llibre de relats Venècies. La
incerta topografia dels somnis (Pagès, Premi 7lletres 2009). Va obtenir el
Premi Ferran Canyameres de Narracions Curtes l'any 2000 i ha estat inclosa en
l'antologia poètica Donzelles de l'any 2000 (Mediterrània, 2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada