dimarts, 15 de novembre de 2016

MANTIS (Un microrelat de Javier Puche)

Ningú no tria de qui s’enamora. Pel que fa a mi, sempre vaig experimentar una forta inclinació vers les femelles perilloses i estilitzades. Què hi farem. Per això convisc actualment amb un majestuós exemplar de mantis religiosa que vaig capturar a la selva verge de Khao Sok, al sud de Tailàndia. Mai no he estat tan feliç. Ni tan sols en l’úter matern. Tot i que he de confessar que aquesta criatura m’intimida força (medeix quasi dos metres, sense comptar les antenes). Tant és així que encara no hem consumat el nostre amor, després dels mesos que hem passat plegats. Però intueixo que el moment s’acosta inexorablement. De nit, quan me’n vaig a dormir, ella roman a la sala contemplant embadalida el canal porno. Necessita plaer amb urgència. I juro per l’Antic Testament que el tindrà tan aviat com aconsegueixi vèncer el temor idiota que m’inhibeix. Mentrestant, gaudeixo hipnotitzat del seu encant salvatge. Ara està devorant un felí a la nostra cambra. Puc escoltar-la des d’aquí. Lloat sia Déu. Estimo amb tota la meva ànima el sorollet que fa mentre mastega. Què hi farem. Ningú no tria de qui s’enamora.

La traducció és de Pere Herrero.

Llicenciat en Filologia Hispànica i professor de piano clàssic, ha treballat com a crític musical, corrector d’estil i guionista de televisió. Imparteix classes a l’Escola Contemporània d’Humanitats (Madrid). Les seves narracions, publicades en revistes com Quimera o Litoral, s’han inclòs en diverses antologies, com ara “Por favor, sea breve 2” (Páginas de Espuma, 2009), “Velas al viento” (Cuadernos del Vigía, 2010) o “Mar de pirañas” (Menoscuarto, 2012). Manté el blog literari “Puerta falsa”. És autor dels llibres “Seísmos” (Thule, 2011) i “Fuerza menor” (La Isla de Siltolá, 2016), al qual pertany el present microrelat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada