diumenge, 15 de maig de 2016

LA PRIMERA PEDRA, UN SEMÀFOR (Un microrelat de Maria Cirera)

Al mig del bosc, un semàfor. Els excursionistes es van mirar i es van arronsar d’espatlles. Del verd al vermell i del vermell al verd entre mig de la molsa, de les pedres i dels caragols. Respectar l’ordenança? Quina estupidesa!

A partir d’aquell dia, els excursionistes van veure desplegar-se tot un tramat de carrers, cases i carreteres al voltant d’aquell semàfor. Tota una senyora ciutat on no hi faltava de res. Al llarg dels anys i sobre plànol, l’aparell va deixar de ser l’epicentre i va quedar relegat a un barri vell que mai no va arribar a ser antic.

Els rumors diuen que el semàfor encara existeix, que només quatre persones grans, els antics excursionistes, saben localitzar-lo. Només ells recorden que els fonaments d’aquella ciutat es van construir al voltant d’un semàfor, on, ara sí, els vianants avancen quan és verd i s’aturen quan es vermell.

Maria Cirera (Manresa, 1979) és traductora de formació. Ha treballat i treballa al voltant dels llibres: bibliotecària, dinamitzadora de clubs de lectura, lectora, redactora, correctora i, sobretot, traductora literària. Ha publicat contes i microrelats en diferents reculls col·lectius i actualment forma part del grup literari Cornèlia Abril.

3 comentaris:

  1. surrealisme màgic o horror quotidià...? I els excursionistes, com una raça perduda, volten per la ciutat sense trobar el camí que torna al bosc...m'ha fet estremir. Magnífic relat, Maria. Una abraçada;-)

    ResponElimina
  2. Jo m'he pres el relat com una metàfora del temps. A l'inici del temps, el semàfor ja hi era. Quan el temps desaparegui, el semàfor encara hi serà. Molt bo!

    ResponElimina
  3. gràcies, boniques, per les vostres visions diferents però complementàries

    ResponElimina