En el precís instant
en què el lleó és a punt d'atrapar-lo, li sona el despertador. L'excursionista
obre els ulls i, encara esbufegant, s'aixeca d'una revolada i llança enfurismat
l'aparell fora de la tenda. I ho fa amb tanta punteria que el despertador
s'estavella al cap d'un lleó que es passeja pel voltant i que, enrabiat, salta
sobre la tenda, l'esberla, veu l'excursionista, fa un salt cap a ell, l'home
intenta fugir i, aleshores, en el precís instant en què el lleó és a punt
d'atrapar-lo...
Microrelat
inclòs al recull Verba, non facta
(Voliana Edicions, 2014)
David
Vila i Ros (Sabadell, 1977) és dinamitzador lingüístic i imparteix tallers i
conferències per fomentar l'ús social del català. Ha publicat Ni ase ni bèstia (2010) i els assajos Català a la carta (2012). Podeu
seguir-lo al blog Malgrat la boira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada