dilluns, 14 de desembre de 2015

FAMÍLIA FELIÇ (Un microrelat de Maria Cirera)

El pare, que faci un somriure. La mare, que llanci un petó. Però el nadó, d’un mes i mig de vida, encara no vol complaure ni l’un, ni l’altra.

El duel és acarnissat. En moments d’intimitat, la mare es desfà en afalacs i simpaties per mirar de convèncer la criatura, ni que sigui per imitació. Quan ningú no el veu, el pare li busca les pessigolles i s’inventa tot tipus de magarrufes per fer riure el nadó.


Un diumenge, tot just despertar-se, el pare fa bon dia a la criatura amb un gest amorós. Com a resposta, sent un soroll inconfusible. Se’l mira bé i veu repetir-se l’estrany prodigi. Els llavis petits queden ben premuts i espeteguen a l’aire: sens dubte un petó. El pare queda embadalit, però decideix amagar-ho a la dona. Tampoc no fa falta admetre la derrota!

Uns minuts després, abans d’esmorzar, la mare bressola la criatura en braços després d’haver-li donat el pit. Just abans d’aclucar les parpelles, al rostre del nadó s’hi dibuixa una ganyota plàcida i plena de satisfacció: un somriure de línies del tot definides. La mare té un esglai d’alegria, però decideix no dir-ne res al marit. Només faltaria fer pública la rendició!

Les torrades ja són a taula. Abans de fer la primera queixalada, el marit s’acosta a la dona i li llança un petó. Ella li correspon, amorosa, amb l’encís d’un somriure. 

Il·lustra el microrelat "Delight" de Norman Rockwell, 1956.

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada