divendres, 18 de desembre de 2015

CARAMELS (Un microrelat nadalenc de Damià Bardera)

Tots els nens, davant l'església, en ple hivern, ulls botits del vent i mans parades, esperen els reis d'Orient a la plaça del poble. Com estàtues de sal, baden boca al pas de la carrossa –un tractor vell i atrotinat. De la carrossa estant, majestuosos com esquelets deslluïts, condemnats a la repetició eterna, els tres monarques escupen caramels sense compassió, en totes direccions, com aspersors rebentats. I ja tens les criatures a terra, de quatre grapes, com si escarbotessin per desenterrar els morts, mentre el fred lluent de la il·lusió –esmolat, anònim– els penetra ben endins, com la punta d'un ganivet a frec de ronyonada.

Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa, 2014)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna animal", "els homes del sac", "els nens del sac", "contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial "El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada