Si, d’entrada, al príncep li
havia semblat una estratègia perspicaç, aviat va adonar-se de l’error. La
primera noia a qui els heralds van emprovar la sabata era una adolescent
esquifida, malaltissa, de pell esgrogueïda. Però la sabata, indubtablement, li
esqueia. Tots s’ho miraven, incrèduls. “No ens precipitem”, va barbotejar un
dels heralds, perquè no eren aquelles les faccions que recordava en la donzella
que, després d’encisar al príncep durant el ball, a mitjanit havia fugit cames ajudeu-me.
A la casa següent, la
mateixa cerimònia: va presentar-se una noieta amb trenes, rabassuda i galtavermella.
Costava de creure que podria encabir aquell peu esquitxat d’ulls de poll i
butllofes dins d’una sabata tan delicada. Però el cristall va acollir el peu
sense cap queixa, i la noia va riure ensenyant les dents corcades: “Ara em
faran princesa, mama!”.
Els heralds van fer via cap
a la casa del davant, on reivindicaven que hi vivia una jove amb els peus
idòniament petits. La jove va resultar ser una dona d’edat incerta,
esprimatxada, de turmells morats i cames de varius bategants. La sabata, no
caldria dir-ho, també semblava feta a mida.
És comprensible que els
heralds es presentessin davant del príncep compungits. Tot i haver manipulat la
sabata amb tota mena de precaucions i miraments, els dos-cents trenta-sis peus
hi havien deixat traces: ditades, alguna rascada, residus de ronya a
l’interior, i una olor agra, intensa. El príncep, mentre escoltava les
explicacions, la sostenia en l’aire amb dos dits: l’objecte havia perdut les
propietats lascives i ara li inspirava més repugnància que fascinació. Un dels
heralds s’esplaiava en una argumentació estadística sobre el migrat nombre de
possibilitats de trobar la noia a partir d’aquella sabata. “I és que, majestat,
el trenta-cinc no és un número de peu tan infreqüent entre les donzelles del regne”,
va concloure just abans que el príncep esmicolés la sabata contra una columna.
Microrelat
inclòs al llibre Catàleg de monstres (Marcòlic,
2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada