dimecres, 15 de juliol de 2015

SABATA DE CRISTALL (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Si, d’entrada, al príncep li havia semblat una estratègia perspicaç, aviat va adonar-se de l’error. La primera noia a qui els heralds van emprovar la sabata era una adolescent esquifida, malaltissa, de pell esgrogueïda. Però la sabata, indubtablement, li esqueia. Tots s’ho miraven, incrèduls. “No ens precipitem”, va barbotejar un dels heralds, perquè no eren aquelles les faccions que recordava en la donzella que, després d’encisar al príncep durant el ball, a mitjanit havia fugit cames ajudeu-me.

A la casa següent, la mateixa cerimònia: va presentar-se una noieta amb trenes, rabassuda i galtavermella. Costava de creure que podria encabir aquell peu esquitxat d’ulls de poll i butllofes dins d’una sabata tan delicada. Però el cristall va acollir el peu sense cap queixa, i la noia va riure ensenyant les dents corcades: “Ara em faran princesa, mama!”.

Els heralds van fer via cap a la casa del davant, on reivindicaven que hi vivia una jove amb els peus idòniament petits. La jove va resultar ser una dona d’edat incerta, esprimatxada, de turmells morats i cames de varius bategants. La sabata, no caldria dir-ho, també semblava feta a mida.

És comprensible que els heralds es presentessin davant del príncep compungits. Tot i haver manipulat la sabata amb tota mena de precaucions i miraments, els dos-cents trenta-sis peus hi havien deixat traces: ditades, alguna rascada, residus de ronya a l’interior, i una olor agra, intensa. El príncep, mentre escoltava les explicacions, la sostenia en l’aire amb dos dits: l’objecte havia perdut les propietats lascives i ara li inspirava més repugnància que fascinació. Un dels heralds s’esplaiava en una argumentació estadística sobre el migrat nombre de possibilitats de trobar la noia a partir d’aquella sabata. “I és que, majestat, el trenta-cinc no és un número de peu tan infreqüent entre les donzelles del regne”, va concloure just abans que el príncep esmicolés la sabata contra una columna.


Microrelat inclòs al llibre Catàleg de monstres (Marcòlic, 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada