RUTINES (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Els tubs de dentifrici són soldats que desfilen en formació. Quan passen pel davant, tibats, rígids, ell, com si els condecorés amb una medalla, els col·loca el tap. Un tap cada cinc segons. Dotze taps per minut. Set-cents vint taps per hora. Cinc mil set-cents seixanta taps al final de la jornada de treball. Vint-i-vuit mil vuit-cents taps a la setmana, que són cent quinze mil dos-cents cada mes. I si multipliqués aquesta xifra pels vint-i-sis anys que fa que treballa a l’empresa, sabria el nombre de taps que marquen la seva vida laboral.

“Quins taps tan ben posats, sí senyor!”, comenta el cap de secció, quan al matí visita els treballadors de la cadena. Sempre somriu, duu els cabells engominats pentinats enrere i desprèn una olor intensa de perfum. Colpeja l’espatlla d’algun dels treballadors i fa broma amb els més veterans. “Colla de desgraciats”, remuga quan es tanca al despatx on s’hi passarà el dia. Quina sort no dedicar-se a una d’aquestes feines rutinàries, pensa, no haver de repetir el mateix ritual diàriament! “Colla de desgraciats”, repeteix els vespres, quan veu que el personal plega. Després tanca la porta del despatx, a les vuit en punt, com cada dia de la setmana, les quatre setmanes del mes, durant onze mesos l’any.

Microrelat inclòs al recull Les mil i una (Témenos, 2015)