dimecres, 11 de març de 2015

PROPIETAT COMMUTATIVA (Un microrelat de Susana Camps)

Del tiet Dimas deia el meu pare que era un tros de cabró, però la tieta Elvira aclaria que no: que era un cabró sencer. Les esposes sempre tenen una visió més àmplia que els germans. De fet nosaltres en teníem un bon record, del tiet. Quan venia a casa portava unes bosses de caramels violetes que guardàvem al calaix de la tauleta de nit, per menjar-los amb delit. També sabia fer jocs de mans: se seia davant la taula, desplegava el mocador davant del got de vidre, i quan apartava el mocador el got havia desaparegut. O bé feia veure que ens treia cinc duros de darrera la orella i ens el regalava.

Tenia la mateixa traça a ensarronar les dones. La tieta Elvira ho sabia, com també que no eren vertaderes amants sinó amors platònics. Però l’avergonyia que portés les conquestes davant l’altar i les abandonés a l’últim instant, perquè després tothom n’anava ple i ella ho passava igual o pitjor que l’agreujada. Totes quedaven embadalides per aquell home tan bo i simpàtic, innocent i romàntic com mai havia estat a casa. Amb ella era inhòspit, rancuniós i violent. A la tieta Elvira la imaginació –que és molt mala companya de les nits de vetlla– li despentinava els pensaments i, mentre voltava insomne sobre la coixinera, li xiuxiuejava que no havien tingut fills per alguna cosa.

Aquella vida de parella incompleta, que el tiet completava de manera il·lusòria, va anar fent niu en el cos patidor de l’Elvira i, un dia, en el secret de la cuina però amb la indiscreció de les nostres oïdes infantils, vam sentir que havien hagut de buidar-la.

La notícia ens va travessar el cor i la imaginació. La tieta, buida! Vam deduir que aquell era el motiu que ell es busqués una vida més plena. I, en passar els anys, vam anar cargolant causes i efectes, feliços i anissos, panellets i panellons, i vam decidir que la del tiet Dimas era, de fet, la fugida més convenient quan es tenia al costat una dona tan trista, amargada i buida.

La fotografia és d'Alexey Titarenko

Susana Camps va néixer a Barcelona, va estudiar Filologia i es va doctorar en Traducció. Ha publicat relats, crítiques literàries, la novel·la “El sueño robado” (Montesinos), l’assaig “La literatura fantástica y la fantasía” (Mondadori) i un llibre sobre aspectes tipobibliogràfics del Tirant lo Blanch. Ha publicat el llibre de microrelats Viaje imaginario al archipiélago de las Extinta (Talentura, 2013).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada