divendres, 14 de novembre de 2014

LA VIDA EN EL RELLOTGE (Un microrelat d'Antoni Casals i Pascual)


Ja sé que molta gent no entén el perquè de la meva angoixa quan veig que el rellotge comença a anar amb retard. I en aquesta incomprensió hi ha una ignorància. Abans als rellotges se'ls donava corda, un ritual que permetia al propietari prendre la mateixa embranzida que la màquina i engegar cada dia amb unes energies d'allò que se'n diu més renovades.

Ara ja no se'ls dóna corda, als rellotges, i per a alguns això ha representat deixar en mans dels rellotgers la pròpia força i vitalitat debilitades per l'esllanguiment de les bateries d'un estri que forma part intrínseca d'un mateix. És per això que, si observeu discretament, podreu veure que algunes rellotgeries amaguen, en habitacions a les que mai no deixen passar els clients, les ànimes dels propietaris que no han pogut suportar el temps sense temps que transcorre entre l'extracció d'una pila esgotada i la inserció d'una altra.

Antoni Casals i Pasqual (Barcelona, 1959) és metge. Ha publicat més de mitja dotzena de reculls de poesia i ha participat en diverses iniciatives col·lectives (Relats en Català, Poems&Blogs, Versos.cat...).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada