La
criatura surt del cau lentament. Els ulls, vermells i petits, parpellegen
enlluernats. Els peus enormes caminen amb passes feixugues, els braços llargs
pengen d’un cos rabassut. El cap massa gran està recobert d’una mena de
filferros entercs, com tot el cos nu. Amb ell un núvol pudent s’escampa per la
casa deserta. Ha estat la intuïció el que l’ha fet sortir a un món que mai no
ha trepitjat. La criatura surt al carrer sota un sol radioactiu i contempla com
d’altres edificis comencen a sortir més éssers en els que es reconeix com en un
mirall. No està sol.
Microrelat guanyador del
Segon Premi en el 2on Concurs de Relats de Por d’Igualada (2012)
M. Carme Martín (Manresa, 1964). Sóc llicenciada en
Psicologia. Lectora voraç i en els darrers anys escriptora diària. Pertanyo a
un col·lectiu de gent que escriu de Manresa i voltants. Ens diem “Totlletres” i
tenim un bloc a Wordpress i pàgina a Facebook. El darrer Sant Jordi ens vam
autopublicar un llibret d’històries d'amor. Vaig quedar finalista del Concurs
de l'Associació de Veïns de Cal Gravat de Manresa, vaig guanyar un accèssit al
concurs ”Històries a cel ras” que organitzava el Museu d’Història de Catalunya
(contes de 40 paraules) i vaig guanyar el primer premi del Concurs de Microcontes
al Mercat de Lletres d’Igualada. Durant els darrers anys he assistit a uns
quants tallers sobre escriptura creativa i actualment segueixo un curs de
narrativa en l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.
m'agrada, M.Carme. Besets, Blanca Flor.
ResponElimina