diumenge, 29 d’abril de 2012

SABATES (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

Ja n’estic farta, sempre em regales sabates per al meu aniversari, per al nostre aniversari, per celebrar qualsevol cosa, i no és que no m’agradin, són precioses totes i ja saps que m’encanta portar faldilla, porto faldilla a l’estiu perquè fa molta calor, porto faldilla a l’hivern per posar-me totes les mitges, leggins i mitjons llargs que acumulo a l’armari, però és que no t’entenc, no entenc la teva mania de regalar-me sabates, botes, sandàlies, bambes..., totes del mateix peu, del dret, per què?, no puc posar-me-les. Les escampo per tota la casa, que ja va semblant un museu del calçat; no sé si és alguna cosa comú entre les marmotes això de fer regals inútils o és que vols que m’aixequi sempre amb el peu dret, segons em vas dir el primer cop i jo vaig creure que era una broma, un regal simpàtic, però és que ara penso que m’estàs prenent el pèl i que a més t’encanta, t’agrada veure la cara de gat amb vertigen que em queda després d’obrir la capsa i veure de nou dues sabates moníssimes i idèntiques que mai podré utilitzar, quina ràbia, l’únic avantatge és que ja m’he acostumat a caminar còmodament amb els peus descalços i negres per tota la ciutat.


Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal: Llengua de gat

1 comentari: