Al noi li fa vergonya anar del cole a casa acompanyat per un adult que
li arriba al pit. Els amics se’n riuen quan el veuen marxar amb la tieta
Eulàlia, petita i alegre com un pardal. Per això ell camina amb les espatlles
corbes. Amb la motxilla de camuflatge sembla una tortuga que segueixi la tieta
parlant sola.
Han de travessar dos carrils de carretera sense semàfors. El pare, que
té un càrrec a l’Ajuntament i viu a l’altra banda del poble, el fa acompanyar
perquè tot li semblen perills i amenaces, viu amargat. I vol amargar els altres,
pensa el noi.
Aquesta tarda el sol fa mirallets a la plata de l’entrepà. La tieta
mira a banda i banda de la carretera i diu: ara. Ell la segueix dòcil. Però
quan són a mig passar, nota que li agafa la mà..., i això sí que no! Quin ridícul!
Per aquí no passa! Dóna una estrebada i s’avança amb unes gambades furioses,
amb tota la seva alçada d’home, desbordat per l’insult.
És llavors que sent el clàxon aterridor del camió, i la frenada. Sobretot
la frenada. És llavors que veu la bèstia que els ve al damunt imparable, i que
s’emporta la tieta Eulàlia de la seva vista, de la seva vida i del seu cor
d’infant.
Microrelat guanyador del
mes de Novembre 2011 en el Concurs de Microrelats “La Microbiblioteca” de la
Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès. Il·lustra el microrelat un fotograma de "Lost Highway" (1997) de David Lynch
Susana Camps va néixer a Barcelona, va estudiar
Filologia i es va doctorar en Traducció. Ha publicat relats, crítiques
literàries, la novel·la “El sueño robado” (Montesinos), l’assaig “La literatura
fantástica y la fantasía” (Mondadori) i un llibre sobre aspectes
tipobibliogràfics del Tirant lo Blanch. Té inèdit un llibre de microrelats pel
qual li agradaria trobar un bon editor.
Moltes gràcies Jordi, és un plaer venir a La Bona Confitura!
ResponEliminaUna abraçada
Gran relat que va merèixer premi a La Microbiblioteca. Si fer-se gran de sobte s'hagués d'explicar en poques paraules aquesta seria la seva metàfora més rodona.
ResponEliminaFelicitats Susana.
Salutacions, Jordi