L’Emili Calabuig estava tan cansat que els crítics li diguessin el que havia de fer que va decidir pintar els quadres de la nova exposició d’acord amb l’opinió que expressaven a les seves cròniques.
La mostra va sorprendre el públic fidel, que es va trobar dubitatiu i vacil·lant en contemplar una obra allunyada de la que en ell era habitual, mentre la crítica, implacable, va expressar la seva discrepància de forma agressiva i la va qualificar com un fracàs sense precedents en la bona trajectòria de l’artista.
La mostra va sorprendre el públic fidel, que es va trobar dubitatiu i vacil·lant en contemplar una obra allunyada de la que en ell era habitual, mentre la crítica, implacable, va expressar la seva discrepància de forma agressiva i la va qualificar com un fracàs sense precedents en la bona trajectòria de l’artista.
–Una pintura massa literària. Massa evident i sense cap sorpresa! –es va atrevir a escriure un conegut crític de la premsa diària.
Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Ha publicat 23 llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: “Ploma Blanca” (Poesia Oral Africana), “L’Ocell Imperfecte” (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), “Viatge al cor de Li Bo” i “Kosambi, el Narrador”, així com “Viatge per l’Àfrica” i “El Gos poeta” escrits per a infants. Entre els més recents, tres llibres de poemes “Reliquiari”, “El laberint de Filomena” (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i “Versions profanes”. I dos llibres de teatre “Diàlegs Morals sobre la Felicitat” (Premi Recull) i “La Dama de Cors se’n va de Copes” (Premi Lluís Solà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada