dissabte, 5 de març de 2011

ELL MARXA, JO EM QUEDO (Un microrelat de Maria Cirera)

Ell ha marxat i jo m’he quedat aquí, sola, amb la roba que ell em va comprar i el perfum que em va regalar un dia, com si res. Totes aquestes capcetes plenes del maquillatge que m’aconsellava, ara pengen de la meva cara com una màscara desencaixada. El rímel, a les galtes, el pinta-llavis, arran de coll. Les sabates de taló amb agulla fina, una s’ha trencat.

Ell ha marxat i jo m’he quedat aquí, sola, amb els pits de mentida que em va regalar. El cabell sembla que vulgui fugir de mi, però encara es veu ben clar el seu cony de color caoba. Ni un renec, si us plau, ni una mala paraula. La roba interior, sobretot, sempre de color bordeus. Amb la boqueta tancada estàs més mona. T’he dit mil vegades que tot rapat!

A l’armari encara hi he trobat la meva antiga roba. Em miro al mirall tal i com era abans que ell arribés. No hi veig res més que un monstre estúpid i curt de principis.


Microrelat finalista del Premi Grau Miró de Vallcarca l’any 2009. La il·lustració és de Kendra Binney.
Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada