GAUDEAMUS IGITUR (Un microrelat de Maria Cirera)

Allà on jo només hi veia boscos i muntanyes, ell em va anar dibuixant el recorregut per on havia de passar amb el bestiar:

—Veus la Serra dels Cloretons? Doncs la deixes a mà dreta i puges fins al Coll de la Loma. De seguida arribaràs al Portell de l’Os... tu recta fins a la solana, la veus? Vull dir la solana dels Ginebrons, no et confonguessis amb l’altra, ara. Després, una mica més enllà, ve el pla de la Font i el clot del Prat Salvatge, no té pèrdua. Recules una mica i puges fins a la Cabana del Verd, és el punt més alt, i després fins als Cavallets. Al cap d’una estona veuràs la Baga d’Urdet, la reconeixeràs perquè a sota t’hi quedarà Torrentsenta. Podràs beure a la font de les Abeurades o a la de la Guineu, això tu mateix, depèn del mal que pateixis. A l’esquerra t’hi quedarà coll de Sógol, just a l’alçada de la Borda del Nen Xic. Deixes el Serrat de la Malleta al darrera i vas directe fins el Molí del Puig. Queda clar?

Una mica aclaparat, vaig continuar buscant tots aquells noms entre l’espessor. Per rebaixar tensions, em va oferir fer un mos a l’ombra d’un arbre abans d’emprendre sol el camí. Vaig mirar l’arbre sense acabar-m’ho de creure. Havia d’aprofitar aquella oportunitat:

—Caram, quin exemplar més espectacular de teix! No se’n veuen gaires per aquesta zona, més aviat s’usen com a decoració, oi? Em sembla que ara estan protegits... Goiti, quina fusta tan dura. No m’estranya que els faraons l’utilitzessin per fer-se’n sarcòfags...

—Però què garles, noi... si això només és un arbre!

Vam menjar dues llesques de pa amb formatge en rigorós silenci.

Maria Cirera (Manresa, 1979) és traductora de formació. Ha treballat i treballa al voltant dels llibres: bibliotecària, dinamitzadora de clubs de lectura, lectora, redactora, correctora i, sobretot, traductora literària. Ha publicat contes i microrelats en diferents reculls col·lectius i actualment forma part del grup literari Cornèlia Abril.

MATRIMONI (Un microrelat de Sònia Sureda)

La nit esclata contra els vidres del menjador de casa seva. La parella sopa en silenci. L’home sent que aquest matrimoni el fastigueja. La dona somia amb una vida sense ell, a quilòmetres lluny d’aquesta rutina abominable. Es miren de reüll: on hi havia una piga ara hi veuen una berruga.

Il·lustra el microrelat una fotografia de Richard Tuschman.

Sònia Sureda Baró (l’Escala, 1976). És dibuixant tècnic. Ha cursat narrativa i novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Guanyadora del IX Premi Literari de Sant Narcís amb "Acords dissonants", un recull de quinze relats. Ha publicat el conte «Ombres» a la Revista de Girona i ha rebut la menció especial del jurat del XVè Premi Alella a Guida Alzina amb l'obra "L'últim tren". 

SENSE RANCÚNIES (Un microrelat de Sergi G. Oset)

«Reiet meu, recordes quan et deia que era el gat qui t’esquinçava les camises, les bones? Doncs, no».

Microrelat inclòs al llibre “El último vuelo del Microraptor” (Nazarí, 2015). La versió catalana és de l'autor.

Sergi G. Oset. Autor que fonamenta la seva producció literària en la minificció, tot i que també sovinteja el relat breu i fantàstic. L’any 2009 comença a publicar els seus relats al blog de creació literària «La meva perdició» D’aleshores ençà, les seves narracions han aparegut en una trentena de llibres conjunts, antologies poètiques, revistes i diaris. Paràsits mentals (Bubok, 2012) va ser el seu primer recull de microrelats i acaba de publicar el recull de minificcions El último vuelo del Microraptor a l'Editorial Nazarí.

TAULA COMPARTIDA (Un microrelat de Miguelángel Flores)

Quan la cambrera m’ha portat el compte, m’he quedat sorprès. M’ha explicat que ha sumat també allò de ma mare, que li ho ha dit abans de marxar. Llavors m’he recordat de la dona entranyable, de cabell blanc i mirada astuta, que ha berenat al meu costat en aquesta cafeteria abarrotada. No he posat cap objecció, he pagat i he sortit. Al carrer, he pensat que no ha estat pas car. He pagat disset euros per la il·lusió d’haver berenat un altre cop amb la meva mare, quan fa tant de temps que la vaig perdre. I això no té preu.

Microrelat inclòs al recull De lo que quise sin querer (Talentura, 2014). La traducció és de Pere Herrero. L'il·lustra Chop Suey (1929) d'Edward Hopper.

Va néixer cordovès al 67 i segurament morirà sabadellenc, quan toqui. Escriu microficció i teatre, d'oïda i sense cap intenció dolenta. Té relats publicats a recopilacions i antologies del gènere, com ara Relatos en Cadena (de Alfaguara) o De Antologia. La logia del microrrelato (Talentura). En teatre és autor, entre d’altres, d'Anda Que No Te Quiero, La Vida Qué Bailo y coautor de Consuélame, Consuelo. Al novembre de 2014, l'editorial Talentura va publicar el seu primer llibre de microrelats titulat De Lo Que Quise Sin Querer. Manté un blog que es diu Eternidades y pegos.

ARXIU HISTÒRIC (Un microrelat de Maria Rovira)

Perquè no els enyorés, els seus amics li van muntar una festa de comiat desastrosa.

Malauradament, no va saber apreciar-los el gest.

Maria Rovira Lastra. No suporto els ‘Forns de pà’.  Mai vaig formar part del Club Súper 3. Estic informant-me jurídicament per prohibir el cabell d’àngel. La meva primera obra, co-escrita amb el meu germà, fou el remake literari ‘El Zoo d’en Putas’. Una vegada em van preguntar si havia sortit per cessària i vaig respondre que no coneixia la disco.