SALVACIÓ (Un microrelat de Carles Cartell Puig)

Havia arribat a aquella edat en què no es pot canviar el curs d’una vida. Èxits i fracassos han traçat un solc massa profund i només resta deixar que tot rodoli avall fins al final. Sempre que no succeeixi algun fet extraordinari que ho capgiri tot, és clar.

Això és el que cercava. Un esdeveniment miraculós que pogués donar sentit a una existència grisa, anodina, prescindible. Va pensar-hi fins que va comprendre que l’únic que podia donar significació a una vida era salvar-ne una altra. A partir de llavors va deambular pels suburbis més marginals, convençut que acabaria trobant algú a les portes d’una mort segura, que ell podria evitar amb la seva oportuna intervenció.

El fred i el cansament el temptaven d’abandonar gairebé a diari. Només la imaginada escena del moribund reposant a la seva falda mentre arribaven els socors, com en una moderna Pietat, l’insuflava els ànims necessaris per ser capaç de continuar.

Fins que ja no va poder més. Arrossegant els peus, es va enfilar al terrat d’un edifici buit, disposat a acabar amb tot. Abans de saltar, va mirar enrere i el va veure allà, palplantat, fitant-lo amb aquella mirada d’algú que acaba de trobar un significat a la seva vida.

Microrelat guanyador del mes de febrer del Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà Esteve Paluzie (2017-18).

Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics I... va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El seu últim llibre és Relacions molt relatives (Voliana, 2014), finalista del Premi El Lector de l'Odissea 2013.

RETORN (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Quan el seu promès va tornar de Vietnam, es van casar. Però la guerra canvia les persones i el Martin que havia tornat tenia poc a veure amb aquell que ella, tres anys abans, havia acomiadat a l’estació dels Greyhound.

El nou Martin era un home trist, apàtic, desganat. Mai no sortia de casa. Es passava el dia tancat al pis, abstret en indesxifrables conflictes interiors, fent tentines pels passadissos amb passes vaporoses. Menjava poc, parlava menys. «Sembles una ànima en pena», li solia dir la seva dona.

Una nit van voler fer l’amor. En lloc de penetrar-la, en Martin va traspassar-la.

Il.lustra el microrelat una obra d'Edward Hooper.

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor d'Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018).

L’ALTRA (Un microrelat d'Olga Garcia Beneyte)

—Tu m’enganyes amb una altra!

—I ara! Però què dius?

—Que sí, que t’ho noto a la cara.

—Vés, dona, vés. Ara em diràs que aquestes coses es noten a la cara! Com ara què? Quina cara faig?

—No ho sé... Estàs com content, o agraït. No sabria com dir-t’ho.

—És clar que no saps com dir-m’ho. Si és que ets una beneita. Que no ho saps que jo estic enamorat només de tu? Que espero amb desfici l’hora que ens trobarem? Que tot el dia penso en com n’ets, de sexi?

—Ja... Això és el que dius...

—Mai dels mais t’he estat infidel. Només faig l’amor amb tu. De fet, només em ve de gust fer l’amor amb tu.

—M’ho promets?

—T’ho prometo.

—Així, doncs, ella no es queixa que no tingueu sexe?

—Qui?

—La teva dona...

Vaig néixer a Barcelona fa una pila d’anys, però actualment visc a Vallirana. Sóc professora de ioga i de tai-txi i les meves aficions són llegir, escriure, i caminar per la muntanya o vora el mar. He guanyat diversos concursos literaris i he tingut la sort de publicar un llibre amb dos contes a Editoral Barcanova: En Màtic i Internet i Les vambes noves d’en Marc.

UN ESCRIPTOR PROLÍFIC (Un microrelat de Mercè Moreno Montañés)

De la mateixa manera que hi ha xais que neixen amb dos caps i nens amb sis dits,  jo ho vaig fer amb quatre braços. Al principi va ser força molest. Els dits es dissimulen bé dins d’unes sabates o uns mitjons, però ocultar quatre braços és prou difícil. La mare va voler sempre que passés desapercebut i em vestia de manera que només se me’n veiessin dos, els altres me’ls lligava al voltant del cos, com si portés una camisa de força.

Des que vaig descobrir l’avantatge de fer-los servir a la vegada que la vida m’ha canviat del tot.

Ara escric dues novel·les alhora.

Il·lustra el microrelat El mag, de René Magritte.

Mercè Moreno Montañés. Nascuda a Lleida i filla adoptiva de Llinars del Vallès. Sempre m’acompanya el desig d’escriure perquè l’escriptura és la manera que tinc de comprendre i transformar el meu dia a dia. He publicat alguns relats en reculls col·lectius. Publico en el blog Des del porxo i també en el blog Escriure escriure. Pertanyo al grup d’escriptura Pasta de Full de Cardedeu.

EL POETA (Un microrelat de Ramon Pardina)

El narrador hagués matat perquè l'anomenessin poeta. El guionista hagués matat perquè l'anomenessin narrador. El poeta hagués matat per guanyar-se la vida com el guionista.

Ramon Pardina (Barcelona, 1977) ha treballat de guionista de televisió a programes com Buenafuente, Crackòvia, Polònia, El Gran Dictat o El foraster. Ha publicat els llibres de relats La novel·la que no he escrit mai, El jugador de futbolí que volia córrer la banda, L'home més feliç del món i El club dels homes amb bigoti.