diumenge, 15 de gener del 2023

MIRATGE (Un microrelat de Gemma Armadans)

Avui he vist l’avi mariner amb la barba blanca. El de la cançó. Però s’havia deixat la pipa, a la barca; i la barca, al mar; i el mar, a la costa. I no duia gorra, ni jersei de ratlles. No explicava contes, ni parlava de naus perdudes enmig de les ones. No duia xarxa. Caminava sense calma, amb un pas massa ferm per ser un vell llop de mar. L’avi, que d’avi no n’era, ni per edat ni per descendència, semblava abatut: per les contradiccions d’allò que era i no era amb aquella barba grisa i no pas blanca; pels garbuixos de joventut i la cruesa de la vida adulta, estampats a la pell seca de la cara; per les ferides del cor i les oportunitats perdudes, impresos al gest i a la mirada. Avui he vist l’avi mariner amb la barba blanca. O el seu miratge. Com el d’aquell amor fallit que un dia parlava de projectes i esperança sense barca, ni mar, ni port on aferrar-se.

Gemma Armadans i Fontcuberta (Granollers, 1976). Professora de música. Va començar la professió a escoles de música i actualment treballa a una escola d'infantil i primària. Llicenciada en lingüística, diplomada en pedagogia musical Willems, grau professional de piano i magisteri musical. Escriu des de ben petita. Té publicat un relat en el recull de 15 narracions curtes seleccionades en la primera edició del certamen literari Les millors pàgines, convocat per l'Ajuntament de Granollers, l'associació l'Art d'Escriure i Brau edicions.

1 comentari:

  1. M'ha vingut al cap, al llegir-lo, i no sé perquè, la paraula resiliència.
    Però no.
    De totes formes, és molt bonic.

    ResponElimina