Ella està agraïda al seu salvador, un home alt, cepat i de faccions harmonioses —no podria ser d’altra manera—, l’home amb el qual, no caldria dir-ho, compartirà la vida des d’avui, l’home amb qui es casarà i tindrà fills. És feliç, només faltaria: si no fos per ell, ja seria morta. Però l’home encara l’abraça —se li aferra com una paparra— i ella no pot passar per alt el mal alè d’aquell petó llarg i massa ensalivat, ni una fortor d’aixella difícil de justificar, ni l’expressió arrogant de la cara, ni aquelles manasses que la magregen amb una ànsia desmesurada i fora de lloc. ¿I pot refiar-se d’algú tan arrauxat que ha estat capaç de liquidar sense contemplacions els malvats i deixar-los agonitzant en un bassal de sang? ¿No hauria de témer aquests músculs esculpits amb perseverança en algun gimnàs i que, per bé que avui li han salvat la vida, potser algun dia la posaran en perill? I qui és aquest home? D’on ha sortit? Què en sap, d’ell? Abans de prendre cap decisió vital, hauria de reflexionar, no deixar-se endur per les aparences ni per l’eufòria del moment. No hauria de confiar el seu futur a un tòpic cinematogràfic.
La noia es desfà dels braços que l’estrenyen. «Gràcies», diu a l’heroi, educadament.
Aquesta història comença aquí. També aquí acaba.
Jordi Masó (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. És autor dels llibres de contes i microrelats Els reptes de Vladimir (2010, Témenos 2018), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016), La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018), Ambrosia (Males Herbes, 2020) (finalista del Premi Finestres al millor llibre de narrativa en català de l’any 2020) i de la novel·la L’hivern a Corfú (Males Herbes, 2019). El seu últim recull de contes és Les males herbes (Males Herbes, 2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada