Ressegueix amb mirada distreta l’ascensió sinuosa del fum del cigar, amarant-se de la lentitud i la seda voluble de la seva textura. Després d’una celebració d’aniversari plena de retrets, es perd en la inanitat del moment. La marca de l’enèsima discussió ja ni cou; el que li dol és no saber si finalment es decidirà a deixar-la. Seria el millor, malgrat que ella, un cop plantejat, li donaria la volta al mitjó de l’argument. Llavors, ell tan sols seria un egoista, l’únic que sortiria guanyant amb una solució fàcil i covarda.
La sent pintar a l’estudi i se la imagina amb els cabells recollits i aquella camisa del seu pare que li va baldera i està plena de taques. Se la mira des del llindar de la porta, i s’hi atansa sense fressa. Lentament, amb mans de seda, l’envolta per la cintura amb la delicadesa que correspon a la seva fràgil sinuositat, però allí on sovint troba el tremolor de l’enuig a punt d’esquerdar-se després d’una discussió, avui només hi troba la textura ingràvida del fum en què ella es transforma i que se li escola entre els braços, amb la lentitud i el dolor somort de la inanitat.
Microrelat guanyador del 8è concurs de microrelats d'iSabadell.
David Madueño Sentís (Sabadell, 1976). Llicenciat en Filologia catalana, és professor de secundària. Col·labora amb la revista Quadern de les idees i coordina l'Arxiu Josep-Ramon Bach. Ha guanyat el Premi Estrem i Fa de poesia de Falset, entre d'altres. El seu darrer llibre s'anomena Cua de foc (2020, Papers de Versàlia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada