CAVALLER DE FORTUNA (Un microrelat de Domènec Marzà)

Arribada l’hora de triar la professió, Bernat Estornell va optar per fer-se cavaller de fortuna, de manera que voltaria pel món per redreçar torts, protegir els febles, defensar vídues, alliberar princeses i desfiar cavallers cèlebres. També estava disposat, si els quefers propis de l’ofici li deixaven estones lliures, a llogar-se com a mercenari i si la paga que l’oferien s’ho valia, ajudaria a subvertir l’ordre establert, a enderrocar governs i a abatre monarquies. En fi, que aniria a la cerca d’aventures, de riqueses i d’anomenada. Estava convençut que les peripècies que viuria el convertirien en un personatge popular i famós. Ja es veia com a protagonista d’històries i de novel·les de molta difusió i de gran èxit.

Un dia, al cap de poc d’haver-se iniciat en la vida de cavaller errant, quan encara no havia tingut temps de viure cap aventura, Bernat va caure del cavall amb tanta mala fortuna que es va trencar l’ansa del coll. El cavaller estès al terra, notava com l’ànima se li n’anava i es va saber molt dissortat perquè amb l’últim alè també se li extingia la possibilitat de protagonitzar novel·les. El disgustava sobre manera veure’s reduït a la condició de personatge d’un humil conte curt.

Domènec Marzà (Borriana, 1952), catedràtic de literatura catalana, ha exercit la docència a Secundària i a l’ICE de la UB. Amb el dietari Passat en net va ser guardonat amb el premi de narrativa Ciutat de Vila-real 2013. Ha publicat el recull de narracions No em toqueu el copi-rait. Col·labora a la revista digital Paper de vidre.