MÀXIM CONFORT (Un microrelat de David Gaffney)

En Jake va inventar un parabrisa de vidre graduat per al seu cotxe per poder conduir sense portar ulleres. Li agradava la sensació de llibertat —cap tros de plàstic encavalcat sobre el seu nas— i tenia l’avantatge afegit que els lladres de cotxes no el podrien conduir, a no ser que tinguessin els mateixos graus de miopia.

 La Jennifer necessitava que l’acompanyessin a casa. Aviat va començar a queixar-se. No veia res, tot estava borrós, i per evitar marejar-se va haver de treure el cap per la finestra com fan els gossos.

 

—Idiota —va dir quan la va deixar.

 

No tornarien a quedar. Una relació permanent suposaria dividir el vidre del parabrisa per adaptar-lo a dues persones i es podia imaginar les discussions, com les van tenir per culpa d’aquells llençols que s’autorentaven. Se’n va anar al llit, va posar a la ràdio la previsió del temps i es va quedar adormit.

 

Traducció de Jordi Masó.

 

David Gaffney va néixer a Cleator Moor in West Cumbria i ara viu a Manchester. És autor de Sawn-off Tales (2006), Aromabingo (2007), Never Never (2008), The Half-life of Songs (2010), All The Places I've Ever Lived i Out of The Dark.La seva darrera col·lecció de microrelats és More Sawn-Off Tales (Salt Publishing, 2013).