PERDUT (Un microrelat de Stuart Dybek)

Recordo, encara que pot ser que ho hagi somiat, un programa de ràdio que escoltava quan vivíem al carrer Divuit, damunt del taxidermista. Era un programa en el qual els nens trucaven a l'emissora i informaven d'alguna cosa que havien perdut —un anell, una pistola de joguina, una pilota, una nina— sempre alguna cosa valuosa per ells. I pitjor que joguines perdudes, mascotes, no només gossos i gats, sinó hàmsters, periquitos, tortugues amb closques pintades comprades en botigues barates.

Sintonitzava el programa casualment, llavors me n'oblidava, i cada vegada que el retrobava tenia la sensació de reviure la vegada anterior. Les mascotes perdudes sempre em feien pensar en el vell hongarès de baix que, segons deien, escorxava els gats del carrer, i en les meves mascotes secretes, les guineus del seu sòrdid aparador, amb els seus ulls de vidre que brillaven ferotges des de la polsosa jungla de falgueres, i els seus llavis replegats en un grunyit permanent.

Màgicament, al final del programa, tot es trobava. Encara no sé com ho aconseguien, i recordo que em preguntava si funcionaria trucar per informar de la pèrdua d'alguna cosa que jo sempre hagués volgut. Perquè aleshores pensava que alguna cosa que sempre s'ha desitjat però mai no s'ha tingut, ¿no era el mateix que haver-la perdut?

Traducció de l'anglès de Jordi Masó. Microrelat inclòs al recull The Coast of Chicago. Se n'acaba de publicar la traducció a l'espanyol: La costa de Chicago (Pálido Fuego, 2019).

Stuart Dybek (Chicago, 1942) és llicenciat en humanitats per la Universitat de Iowa i doctor en Literatura per la Universitat Loyola de Chicago. És autor dels llibres de relats Childhood and Other Neighborhoods, I sailed With Magellan, Ecstatic Cahoots i Paper Lantern.