dimarts, 25 de juliol de 2017

COM M'ORGANITZO (Un microrelat de Lluís Julián Barrachina)

La senyoreta Julia ens a dit que em descriure alguna cosa, com quan anavem a lescola. Per no oblidarnos descriure diu. Que o farem cada setmana diu. A mig mati. Pararem dempaquetar i  llegirem el que a escrit cadascu. Cada mati un. Aquesta setmana em de parla de COM M'ORGANITZO. I ens a donat aquest fui i em posat el titol en lletra gran de pal.

Jo m'organitzo amb la llista. La tinc enganxada a la porta de la nevera. Ara mateix la estic mirant la llista. Quan em llevo es el prime que faig mira la llista per saber que e de fer.

Abui es dijous. Toca esmorzar i dutxar-me. Al mati, ho diu la llista. A la tarda e de sortir a comprar. Pa verdures ous i alguna cosa de tall. Magrada comprar i cuina. Se cuina molt be. Llom ous ferrats arros bullit patates. En una llibreta tinc apuntades moltes receptes. Vint o mes. On treballo hia molts que no saben cuina. Potser perquè viuen amb els pares. Jo com visc sol me dorganitza.

I al vespre diu trucar i felicitar al tiet. El trucare com cada dijous però no el felicitare ja mo va di que cada setmana no es el seu cumple. Ja o se perO a vegades se moblida perquE la llista diu trucar i felicitar.

El tiet ve de tan en tan i su mira tot i majuda a arreglar les coses que se an fet malbe i si cal sortim a compra. Roba bambes medicines.

El tiet sempre vol treure la llista de la nevera. Esta tota groga i tacada de ficar els dits sempre resegueixo el dia amb el dit i a vegades estic cuinant i el tinc tacat el dit. Tambe es va desenganxar dun costat un dia però jo la vaig tornar a enganxar amb molt de celo. Em serveix per organitzarme i així es COM MORGANITZO.

La llista la va enganxar la mama quan va ana a lospital per una setmana. Mu va deixar tot ben apuntat dia per dia. Una setmana completa va di estaras be et pot organitzar només necesites la llista. Pero ja no va torna.

Em dic Lluís Julián Barrachina i tinc 58 anys. Des de l'adolescència fins als trenta anys vaig ser un lector entusiasta del gènere de la ciència-ficció. Es pot dir que vaig llegir tot el que es va publicar, en català, castellà o en traducció, del finals dels 70 fins a principis dels 90 del segle passat. D'aquella època conservo, al cap i al cor, una dotzena de títols favorits però de tots n'hi ha un, «Flores para Algernon» de Daniel Keyes, que em resulta especialment estimat. Si us ha agradat el meu microrelat us convido a llegir aquest títol, que primer va ser un conte i després es va convertir en un novel·la. De res, per anticipat.

1 comentari:

  1. Esplèndid, descarnat, inusualment imprevisible, un relat digne d'un gran autor.

    ResponElimina