dilluns, 24 d’agost de 2015

OMBRES XINESES (Un microrelat de Marta Pérez i Sierra)

Les nostres ombres es van quedar a Firenze. Si no, on han anat?

Des d'aquell viatge, sí. Ja fa molts dies que me n'he adonat. Ni tu ni jo tenim ombra.

S'han aixoplugat sota el Ponte Vecchio, tot emmirallant-se en l'Arno, pel pur plaer de contemplar-se. No saben dels àngels del fang[1].

Voldrien córrer pels jardins del Mèdici i deturar-se en tots els quadres renaixentistes, però només són ombres amb el desig amagat de passejar pels carrers de la ciutat. I nosaltres som aquí, desvalguts, repartint equitativament la casa i els fills.

La pensió no inclou la pèrdua de l'ombra en el matrimoni. No t'ho podré compensar mai.

[1]Els àngels del fang són els voluntaris que van ajudar a rescatar del fang i l'aigua les obres d'art el 1960 quan es va desbordar l'Arno.


Microrelat inclòs al recull Bavastells (Walrus, 2014). La fotografia és "Dark Firenze" d'Anatole Klapoouch.


Marta Pérez i Sierra va néixer a Barcelona l'any 1957. Amb Dones d'heura (Pagès Editors, 2011) va obtenir el Premi Jordi Pàmies 2010 de poesia de Guissona. També ha publicat el llibre de relats curts I demà, l'atzar (Ed. Setzevents, 2009) i els poemaris Sexe Mòbil Singular (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Bubok, 2008), boCins (Bubok, 2012) i Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims, 2013). El seu últim llibre és M'he empassat la lluna (Viena Edicions, 2015).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada