Si fossis una persona egoista, insensible a la transcendència, incapaç d’elevar-te per damunt de les desgràcies terrenals, diries que t’acaben de disparar un tret al pit. I et lamentaries, t’encegaria la indignació i l’afany de venjança (sentiments molt apaivagats, però, perquè t’estàs dessagnant i no sembla que puguis sortir airós del mal tràngol). Però en moments així cal adoptar un punt de vista més ampli: aquesta bala, que pacientment va fabricar un metal·lúrgic seguint un procés industrial metòdic i curós, t’estava destinada, l’han feta només per a tu, tu havies de ser el receptacle on el resplendent supositori d’aliatge de coure trobés el repòs final. Davant aquestes consideracions, reps la bala al pit com si t’hi pengessin una medalla, és un privilegi exclusiu que t’enorgulleix, i mors amb un somriure satisfet als llavis. I si hi ha una altra vida, recorda de no seduir la dona del teu millor amic, malparit!
Microrelat guanyador del 2on Concurs “Tocats de lletres” de Manresa, 2011.
Microrelat guanyador del 2on Concurs “Tocats de lletres” de Manresa, 2011.
I és que, en realitat, les coses són molt més senzilles del que sembla, oi?
ResponEliminaMolt bon conte, sí senyor!
Felicitats !!
ResponEliminaPel premi, però sobretot per saber posar cada paraula al seu lloc, com els ingredients d'una recepta saborosa.
Enhorabona!
ResponEliminaM'ha encantat. Curiosos punts de vista...