VEUS (Un microrelat de M. Carme Martín)

Li havien dit que s’emportarien el Miquel i la Laia i que no els tornaria a veure. Li havien dit que la Judit no l’estimava i que l’enganyava amb el seu germà, l’Andreu. També li havien murmurat, a cau d’orella, que tots els de la feina sabien que li agradava passejar-se despullat pels carrers. I els sentia parlar d’ell contínuament. També parlaven els seus companys, ho sabia quan els veia riure a les hores dels àpats, quan tots es reunien al voltant de dues taules llargues i ningú no volia seure al seu costat. Estava maleït per totes bandes. Però algun dia s’hi tornaria, contra la Judit i contra l’Andreu, contra els companys de feina i els de reclusió, contra els metges i aquelles refotudes infermeres de somriure fred i artificiós.

Mirava per la finestra i picava amb el cap contra el vidre blindat i immòbil. Eren unes finestres mudes que ell no podia obrir, i el paisatge de l’altra banda un llenç pintat per un artista molt hàbil. Els jardins de l’hospital florien tulipes i gladiols i roses vermelles però a ell no el deixaven passejar.

Va sentir un soroll al passadís: el venien a buscar. Volia escapar-se, fugir de la tortura dels elèctrodes que s’incrustaven dins del seu cap i buscaven el seu cervell per esborrar-li les veus. Però li esborraven tot i després de cada sessió de TEC trigava a recordar que tenia uns fills, una dona, una feina i que es deia Felip Rovira.

Il·lustra el microrelat "The Maze", de William Kurelek.

M. Carme Martín (Manresa, 1964). Llicenciada en Psicologia. Pertany al grup "Totlletres" i ha participat en els reculls d’aquest col·lectiu. Molts dels seus microrelats han estat guardonats en concursos a Igualada, Manresa i Barcelona.

LA BONA CONFITURA: COL·LECCIÓ DE LLIBRES

Sí, amics! La bona confitura ha fet el salt de la pantalla al paper, en forma de col·lecció de llibres que publicarà Edicions Témenos. El primer recull és Les mil i una i acaba de sortir del forn. 

Diu la solapa del llibre:

“La bona confitura és una col·lecció dedicada als llibres de microrelats en català. El microrelat, entès com a text narratiu brevíssim que explica una història, ha tingut una gran difusió en els darrers anys a través d'Internet, però els llibres en català dedicats al gènere han estat escassos. La bona confitura pretén posar a l'abast del lector, per primera vegada en la nostra llengua, obres noves i de gran qualitat d'autors catalans convençuts que al pot petit hi ha la bona confitura”.

Podeu comprar-lo a les llibreries o encarregar-lo directament a temenosedicions@gmail.com

L'ORGULL DE LA FAMÍLIA (Un microrelat de Josep-Ramon Bach)

El van cridar de la serralleria Valldaura, on havia treballat de comptable tota la vida, perquè aclarís davant la policia judicial les irregularitats d'una partida antiga de diners no pressupostats.

–Adéu, Joan, fins després! –va acomiadar-se del marit, a la porta de casa, la senyora Malcontent–. Ho veus? –va advertir a una amiga que casualment arribava en aquell moment–. Fa dos anys i escaig que va plegar i encara avui el necessiten. Una joia d'home!

–I tant! –va corroborar, amb orgull, la confident.

Microrelat inclòs al recull El  ventríloc tartamut que acaba de publicar Edicions Témenos. L'il·lustra un detall de la portada del llibre, obra de Ricard Moseguí.

Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Entre els seus llibres  destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: “Ploma Blanca” (Poesia Oral Africana), “L’Ocell Imperfecte” (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), “Viatge al cor de Li Bo” i “Kosambi, el Narrador”, així com “Viatge per l’Àfrica” i “El Gos poeta” escrits per a infants. Entre els més recents, els poemaris “Reliquiari”, “El laberint de Filomena” (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), “Versions profanes”, “Desig i sofre”, “Caïm” i dos llibres de teatre “Diàlegs Morals sobre la Felicitat” (Premi Recull) i “La Dama de Cors se’n va de Copes” (Premi Lluís Solà).

ATRACCIÓ FATAL (Un microrelat de Carme Ballús)

El túnel del terror era tan autèntic que no en va sortir viu. 

Nascuda al rovell de l'ou granollerí el 1955, Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l'Institut A. Cumella de Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d'autoria conjunta "L'artefacte". Ha publicat contes en reculls amb d'altres autors i un recull propi, "Portes endins" (Marcòlic, 2013), cuit a foc lent i de degustació pausada.

RECORDA (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

M surt de casa com un encanteri per recordar. Recorda que ha estat tres vegades més feliç del que esperava, recorda el desordre de les mans i la certesa de la seva mirada; recorda que un dia va ser la jove de la finestra, la desconeguda, la dona ideal. Recorda que ara els dies són com dards, com ciutats buides, com decorats falsos, i es recorda una mica vella i grassa.

De vegades M té malsons i quan es desperta els recorda; recorda el gat de carrer que li parla, els avions que sempre s'enlairen i mai veu aterrar, i la badia de Tòquio, cada nit més negra, més sola, més profunda. La badia cada dia més com ella.

Però el que no recorda és si algú la va estimar per sempre, si va visitar el paradís o si algun cop es va enfonsar com una pedra (no ho recorda..., no ho recorda!). Per això ara passeja sola per tots els carrers i quan es cansa, recorda; recorda els silencis de la foto en blanc i negre, la foto de la platja, recorda la bicicleta que va abandonar a la sorra i el contorn dolç de les seves petjades llunyanes. Recorda que ja no la recorda, la platja, el lloc que creia més bonic del món, amb la seva silueta dissenyada a la sorra. I les agulles de l'horitzó, també les recorda, i recorda el lloc exacte on es van aturar les seves mans, el lloc de la ferida, els llavis com ponts que li van salvar una vegada la vida. Tot això encara ho recorda.

Després, M torna cap a casa i quan entra es pregunta si algú la recorda i, sobretot, si encara hi haurà l'escala recolzada a la paret.

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal llenguadegat