“LA BONA CONFITURA” FA CINC ANYS!

Benvolguts lectors: avui, 8 d'agost, fa 5 anys que aquest blog va començar a publicar microrelats. Els números fan feredat: més de 500 microrelats publicats de prop de 100 autors.

L'any passat ja vam publicar un volum commemoratiu dels 4 anys (que encara podeu adquirir gratuïtament en PDF clicant aquí: “4 anys de microrelats”) i per aquest any ens esperen novetats engrescadores... Estigueu atents a la confitura! I, sobretot, seguiu llegint: perquè La Bona Confitura seguirà publicant un microrelat cada quatre dies. I per molts anys!

ÒRGANS ASSEMBLEARIS (Un microrelat de Carles Castell Puig)

El fetge va ser el primer en prendre la paraula. Potser estaven tots molt contents amb l’etapa d’eufòria que vivien, però ell era qui en patia les pitjors conseqüències, va dir. Abans que el cervell pogués intervenir per eradicar de bon començament la inesperada rebel·lió, els ronyons s’hi van sumar. D’acord que eren dos, però petits, i els tocava netejar contínuament les deixalles de tothom. El cervell, navegant entre l’excitació i el benestar, finalment va parlotejar sense gaire ordre ni coherència, lluny de la racionalitat que s’espera d’ell. Les vagues al·lusions al plaer, a la llibertat, a la felicitat van intranquil·litzar encara més el grup i es van sentir els primers xiuxiueigs. La mirada perduda i suplicant del cervell va animar les paraules, a contracor, dels seus lloctinents. Els pulmons reconeixien que, d’antuvi, tal vegada gaudien de més espai, però que darrerament se senten cada cop més oprimits. Murmuris creixents. El cor va admetre que potser no s’hauria de queixar perquè ja li agradava el ritme trepidant que havia agafat tot. Tanmateix, havia d’acceptar que se sentia cansat. El reconeixement de la feblesa va desfermar les queixes alhora del pàncreas, de la melsa, de l’estómac, de la bufeta, dels budells. El cervell va entrar en una espiral de confusió i només emetia mots inconnexos. Va ser el fetge qui va posar el darrer clau en sentenciar que aquella situació no podia continuar.

El metge forense va certificar que la mort s’havia produït per una fallada multiorgànica.

Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics “I...” va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El seu últim llibre és "Relacions molt relatives" (Voliana, 2014)

LA COMBINACIÓ (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

Un home jove amb barret i guants negres surt de casa de matinada amb el cap cot i el pas lleuger. No hi ha ningú més al carrer, només es veu, de vegades, l’ombra d’algun gat solitari. L’home del barret i els guants negres tomba el cap enrere, de tant en tant, alhora que es posa una mà al pit com palpant-se’l.  Quan arriba a la plaça principal de la ciutat ja està sortint el sol i comencen a obrir mandrosament algunes cafeteries. L’home s’atura en un caixer, es treu els guants, agafa una tarja de la butxaca de l’abric i abans que pugui introduir-la i marcar les quatre xifres un altre home se li posa al darrere, estira un braç amb un ganivet brillant a la mà i li diu a cau d’orella “sis, tres, nou, quatre”.

La fotografia que il·lustra el microrelat és de Laurence Winram.

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal: llengua de gat

JOCS RURALS (Un microrelat de Damià Bardera)

“Hem d'assajar abans”, vaig dir-li. I ell em va contestar: “Vale, vale”.

Tots dos recolzats a la paret del pou, amb una pedra a la mà cada un: “Primer tu”, “No, no, primer tu”. Les vam deixar anar tots dos alhora. Era fosc i no vam veure si les pedres flotaven.

Mentre el dúiem cap al pou, no va dir res. Se'l veia capficat. Li vam explicar que ja ho havíem assajat i que no hi hauria cap problema. “Serà genial”, ens va dir finalment.

Era fosc i no vam poder veure si flotava.

Microrelat inclòs al recull fauna animal (El Cep i la Nansa, 2011)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna animal", "els homes del sac", "els nens del sac" i "contes de propina", tots a l'editorial "El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).

DESORDRE (Un microrelat de David Vila i Ros)

Volíem fer la revolució, però ens van dir que era contrari a l'ordre establert i ens ho vam repensar.

Microrelat inclòs al recull Verba, non facta (Voliana Edicions, 2014)

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) és dinamitzador lingüístic i imparteix tallers i conferències per fomentar l'ús social del català. Ha publicat Ni ase ni bèstia (2010) i els assajos Català a la carta (2012). Podeu seguir-lo al blog Malgrat la boira.