EL DEUTE (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Ara recorda que, en veure-la sortir del mar, va pensar: «Donaria deu anys de la meva vida per follar-me-la». I recorda que la noia, després d'eixugar-se amb una tovallola, se li va apropar i va demanar-li, successivament, crema solar, un cigarret, un refresc, conversa, fer un tomb pel passeig marítim, sopar en una marisqueria arran de platja, un petó als llavis i, ja en l'habitació de l'hotel, que la follés, que la follés ben fort.

En recordar-ho ara, tants anys després, s'incorpora del llit i els familiars que l'envolten li senten pronunciar unes últimes paraules incomprensibles: «Deu anys, quin preu tan car!». I la infermera, amb la jovialitat habitual en el gremi, el justifica: «Delira, pobret».

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor d'Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018)

T (Un microrelat de Josep-Ramon Bach)

L’home estava resolent amb una certa perícia els mots encreuats del diari quan, inesperadament, una paraula se li va resistir. La definició deia: “Passar de tot i de tothom”. I ell es va obstinar a posar-hi Felicitat. Però les lletres d’aquest mot no lligaven de cap manera amb les lletres verticals, que ja havia endevinat abans.

Va ser incapaç de resoldre aquell enigma. Fins a l’edició de l’endemà no va saber la solució correcta. Passatger era el nom que havia escollit el creador del joc per omplir amb serietat les nou caselles buides.

Microrelat inclòs al recull El ventríloc tartamut (Témenos, 2015).

Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Ha publicat un quants llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: Ploma Blanca (Poesia Oral Africana), L’Ocell Imperfecte (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), Viatge al cor de Li Bo i Kosambi, el Narrador, així com Viatge per l’Àfrica i El Gos poeta escrits per a infants. També, tres llibres de teatre Almanac Intermitent, Diàlegs Morals sobre la Felicitat (Premi Recull) i La Dama de Cors se’n va de Copes (Premi Lluís Solà). Entre els llibres de poesia relativament recents Reliquiari, El laberint de Filomena (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), Versions profanes, Desig i Sofre i L’Estrany. També, el llibre d’aforismes poètics L’Enunciat. L’any 2015, surt editat el poemari Caïm (Premi de la crítica Serra d’Or, 2016) i el llibre de microrelats El ventríloc tartamut. I a mitjans del 2016, apareix Secreta Dàlia (Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre de València).

LA SORT (Un microrelat d'Olga Garcia Beneyte)

L’estança fa fortor de resclosit, però he vingut amb una intenció molt concreta, així que obvio les olors, els mobles desballestats pels anys i la iaia asseguda a la butaca fitant el televisor. Encara panteixant per la correguda, em poso a buscar. La iaia m’ha telefonat fa uns minuts. D’entrada m’he preocupat, estic a tercer de medecina i em truca quan el reuma li dol o està empiocada, ara bé, aquest cop em volia donar una bona notícia. Se la notava nerviosa, agitada. Tot d’un plegat, xiuxiuejava que no podia respirar, que el cor se li desbocava. Se m’ha mort via telefònica. He trucat al 112 i he fet cap a ca la iaia. Gràcies àvia, li dic fent-li un petó al front. Ara he de trobar la 6/49 premiada abans no arribin els d’urgències!

Vaig néixer a Barcelona fa una pila d’anys, però actualment visc a Vallirana. Sóc professora de ioga i de tai-txi i les meves aficions són llegir, escriure, i caminar per la muntanya o vora el mar. He guanyat diversos concursos literaris i he tingut la sort de publicar un llibre amb dos contes a Editoral Barcanova: En Màtic i Internet i Les vambes noves d’en Marc.

VENT (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

M està sola al centre del vestíbul. Ha arribat aviat i ha aparcat el cotxe una mica lluny per passejar una mica abans d'arribar. No sap si esperar allà fins que ell arribi —li va prometre que sí, que avui podria escapar-se abans del treball i seria puntual— o demanar una habitació. I cava. I maduixes. Avui fa tres anys.

A la bossa porta un petit estoig daurat amb tabac, el mòbil, un pintallavis, les claus, mocadors de paper i un pot de purpurina. Comprova per enèsima vegada que el telèfon està encès, que té bateria, que hi ha cobertura, que no hi ha cap missatge i surt a fumar. Encara fa calor i bufa més fort el vent. Amb cada calada se li escapa un sospir mentre es pregunta per què està una altra vegada així, recolzada a la paret d'un altre motel barat, esperant la destrucció (o l'amor). Tot d'una es fixa en un petit objecte que se li acosta volant per l'aire. No és un paper, no és una fulla, no és una bossa de plàstic. Que estrany, són unes calces que van dibuixant siluetes perfectes al cel com lletres. No s'aturen, passen de llarg, segueixen volant i escrivint. Gairebé ha pogut llegir una paraula, dues, una frase... De sobte llança el cigarret, entra de pressa a l'hotel, escriu una nota, li dóna al recepcionista amb quatre indicacions de per a qui és el missatge i marxa. Se'n va del motel (comprovant discretament que porta calces) abans que arribi ell. 

Il·lustra el microrelat una fotografia de Frank Romeo.

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal Llengua de gat.