ADOPCIÓ (Un microrelat de Jordi Masó)

Sortint de la feina, un noi se’m va acostar i va dir-me: «Papà». Es confonia, jo no era pas el seu pare —amb l’Alba havíem decidit no tenir fills—, però ho va dir amb tanta convicció que me’l vaig creure. Alt, desmanegat, uns quinze anys, cabells llargs, granellut. Al cotxe, de camí cap a casa, va explicar-me que l’examen de llengua no li havia anat bé. Vaig pensar que potser el seu fort eren les ciències: no em volia desil·lusionar abans d’hora.

La meva dona se’l va mirar amb recel. «I diu que és fill teu?», va preguntar-me. «Fill nostre», vaig puntualitzar. Vam instal·lar-lo al despatx. Vaig desar el meu ordinador perquè ell pogués fer servir la taula: tenia deures, va dir-me, un punt insolent. «De moment, hauràs de dormir en un llit plegable.» S’hi va avenir.

L’Alba es va passar la tarda espiant els moviments del noi: potser buscava un gest que delatés alguna petja genètica nostra? «No se’ns assembla gens», va sentenciar. Ja érem al llit i del despatx ens arribava el zumzeig d’una música percussiva. No, no se’ns assemblava, però allò no era pas una prova concloent. Va recordar-me que havíem decidit no tenir fills. La veu em va sortir entretallada: «És que l’estimo». 

Microrelat seleccionat al mes d'octubre al XIII Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès. L'il·lustra un autoretrat de Pablo Picasso (1896).

Jordi Masó (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. És autor dels llibres de microrelats Els reptes de Vladimir (2010, Témenos, 2018), Catàleg de monstres (Alpina/Marcòlic, 2012), Les mil i una ( Témenos, 2015) i Ambrosia (Males Herbes, 2020), obra finalista del premi Finestres al millor llibre de narrativa en català de l'any. Amb l'editorial Males Herbes ha publicat les recopilacions de contes Polpa (2016), La biblioteca fantasma (2018) i Les males herbes (2022), i les novel·les L'hivern a Corfú (2019) i Xacona (2023).