Només d’entrar a casa, el pare t’engega el discurs de sempre. Que ja resa, ell, però que allà dalt no li fan cas. Que és massa vell, que no hi fa res en aquest món, que d’això i d’allò. Mai no gosa dir la paraula. Li respons que Déu està enfeinat i que per això no l’escolta. Que hauria d’estar content, amb la bona vida que ha tingut, que mira el veí del sisè, pobre, tan jove i tan desgraciat. Per distreure’l, agafes la cadira de rodes i li dius que anireu a fer una volta. Només de sortir del portal, a la vorera, un cos li cau a sobre. El veí, que no ha aguantat la dissort. Déu, tan ocupat, ha matat dos pardals d’un tret.
Microrelat inclòs a El món dels vius (Pagès editors, 2024).
Núria Martí Constans (Calella, 1966) viu a Girona i és escriptora i professora. Llicenciada en Filologia Catalana, ha publicat la novel·la Hores prohibides, les biografies Demà tindrem sort i Dona de teatre, i els reculls de narracions Naturalesa humana, Un excés de felicitat i Espècies invasores, així com Lletres corpòries, a la plaquette Senhal. També és autora de les novel·les de lectura fàcil Les mateixes estrelles, Trampa de foc i Set dies al llac, i ha adaptat nombroses obres a aquesta tècnica. Coordina la col·lecció de caire divulgatiu «Les rutes de Marcus Marc», de la qual ha escrit dos volums.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada