A l’atenció del cap suprem.
En vista de la insostenible
situació dels nens d’aquest planeta ˗al voltant de la qual t’he enviat un munt de missatges
sense obtenir cap resposta˗ i considerant una vergonya l’intent de comprar-los un
cop l’any amb quatre joguines, em veig obligat a presentar la meva dimissió amb
caràcter immediat. La decisió ha estat molt meditada, però crec que la meva
responsabilitat no em permet fer una altra cosa. Per tant, t’anuncio oficialment
i de manera absolutament irrevocable que aquest ha estat el meu últim Nadal.
I per tal que així consti firmo
aquesta carta en el Pol Nord, a 25 de desembre de 2013.
Signat: Pare Noel, també conegut
pel nom de Santa Claus i de Sant Nicolau.
Postdata: Ah, i no intentis
convèncer-me. Fa massa segles que demostres que no ets algú en qui es pugui
confiar.
La imatge és de Norman Rockwell
Anna Maria Villalonga,
llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, és investigadora i professora
del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. El seu
amor per la literatura abraça tots els àmbits. Lectora impenitent, des de
petita es dedica a escriure. Ha publicat, a banda dels seus treballs acadèmics
i d’investigació, diversos contes en revistes literàries i llibres de reculls.
Fa crítica de cinema a la revista “La lluna en un cove” i a “D’un roig encès”. Publica una columna
setmanal al Diari digital CatalunyaPress. Edita tres blocs: “El fil d’Ariadna”
(temes literaris, poètics, lingüístics), “El racó de l’Anna” (cinema) i “A l’ombra
del crim” (novel·la negra, intriga, terror).
Ostres, algú que es decideix a dimitir per falta de confiança en les altes esferes. Algú més hauria de seguir aquest exemple. Molt bo!
ResponEliminaBonissim!!!!!
ResponEliminaUn bon relat, absolutament contemporani!
ResponEliminaSegur que el que no respon mai, aquest cop sonarà resposta?
ResponEliminaSi uns quants féssim el mateix, ja os dic jo que si.Almenys els més propers, per que EL que tot ho manega, crec que fa temps que és sord .
Molt bo!! En aquest país que no dimiteix ningú, que en prenguin nota del Pare Noel!
ResponEliminaBon Any Nou per tothom!!
Caram! Encara tinc sort que la meva família és de Reis!! ;-)
ResponEliminaHahaha! Bona l'has feta! Com ens ho farem al Canadà? Aquí no existeix la festa de Reis. Nosaltres que som els primers a rebre la visita de Santa (el Pol Nord és aqux mateix)!
ResponEliminaBromes a part, és un conte molt divertit que diu més del que sembla.
Em sebla una actitud molt digna i ben meditada, ja que no era la primera vegada que hi enviava missatges sense aconseguir ni la més mínima atenció. I si els caps dels caps dimiteixen...? Crec que hauríem prendre model d'aquest fet, ja!!!
ResponEliminaUn conte molt divertit, Anna Maria!