dijous, 29 de maig de 2014

PEUCALCIGAR (Un microrelat de Sergi Sampere)

Mentre repassava factures a casa, em sorprengué veure que feia gairebé cinc mesos que no pagava el rebut de la llum. Per deixar d'amoïnar-me, encara hauria posat el cap a dins del forn i donat a la maneta, si uns dies abans no m'haguessin tallat el subministrament del gas. El neguit de no disposar d'aigua corrent em portà a sortir al carrer i fer autoestop, per nedar una estona al mar i escalfar-me amb la calentor del sol. Els rajos solars, però, em cegaren els ulls i, a l'abaixar la mirada, m'obligaren a tornar a tocar de peus a terra, en aquest cas, peucalcigar, si em permeteu usar aquest bonic verb, la fina sorra de la platja de Pals.

Sergi Sampere (Barcelona, 1973) actualment treballa com a gestor de projectes de recerca que compagina amb els estudis del Grau en Administració i Direcció d'Empreses. Escriure és la millor manera d’evadir-se de si mateix. Els seus relats curts, poesies i guions de cinema se li apareixen sense previ avís, com una espurna obsesiva que demana donar-se a conèixer.

diumenge, 25 de maig de 2014

ANIVERSARI (Un microrelat de Jesús M. Tibau)

És el seu aniversari. El drac pensa un desig abans de bufar i encendre totes les espelmes.


Natural de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau ha publicat  els reculls de contes “Tens un racó dalt del món” (2001), “Postres de músic” (2005) (Premi Marià Vayreda), “El vertigen del trapezista” (2008), “Una sortida digna” (2009), “I un cop de vent els despentina” (2011). També és autor del poemari “A la barana dels teus dits” (2009). El seu bloc “Tens un racó dalt del món” va guanyar el Premi Blocs Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009).

dimecres, 21 de maig de 2014

UN LLOC SEGUR (Un microrelat de Jordi Solé)

Arraulit al castell de proa de l'"Espiadimonis", bergantí en ruta al Nou Món, el senyor de Montcalmat escruta la coberta amb ulls febrils, buscant qualsevol senyal de moviment. Cap dels cadàvers putrefactes que l'envolten no es belluga. Malgrat tot, les veus que ressonen al seu cap, les mateixes que li van suggerir un sistema metòdic i infal·lible per assassinar tripulació i passatge, el segueixen advertint que en aquell veler, on ja sols hi naveguen la mort i ell, s'hi amaguen individus disposats a tot per arrabassar-li la seva fortuna.

S’abraça a l'arca, plena a vessar de monedes, mentre la suor li amara la roba. Va haver de deixar la mansió familiar, per fugir de tots aquells malparits que volien robar-lo. Disfressat de modest comerciant de teles, s'embarcà cap al Nou Món, pensant que allí ningú no sabria de la seva immensa fortuna i ell podria aclocar els ulls a les nits, sense por de ser desposseït del seu or. Però els perills s'amagaven rere cada cantonada. Sort de les veus, que sempre l'advertien!

Van ser elles, novament, les que l'avisaren contra el capità, aquell vell filibuster que s'havia posat d'acord amb el passatge i la marineria per llençar-lo a mar i quedar-se les seves estimades dobles daurades. Abans que ho fessin, ell havia enverinat l'aigua de bord i l'endemà tots eren morts.

Ara, el senyor de Montcalmat viatja a la deriva, torturat per la set i terroritzat per aquelles ombres que només esperen el moment per tallar-li el coll i quedar-se l'arca.

Fent una ganyota embogida, es lliga la caixa a la cintura i l'arrossega fins la borda. Ha de seguir escapant! Dempeus sobre el passamans, observa les negres aigües que els reclamen a ell i al seu or. Allà a baix, li xiuxiuegen les veus per darrer cop, ningú no podrà trobar-los.


El quadre és de Thomas Somerscales (1842-1927)

Jordi Solé (Sabadell, 1966) és llicenciat en Ciències de la Informació i va iniciar la seva carrera professional l’any 1987 com a redactor del Diari de Barcelona. Des d’aleshores ha col·laborat amb El Periódico, La Vanguardia, El Independiente i la revista Fotogramas. Ha estat director en cap de Fantastic Magazine i director de la revista Club Disney. És col·laborador habitual de programes de televisió (TV3, 8TV) i ràdio (RAC-1). És autor del llibre “Telemanía” (Salvat, 1999), del llibre de relats “Vudú” (Drac, 2006) i de les novel·les “Hijo de Dioses” (Pàmies, 2010), Barcelona Far West (Pàmies, 2010) i Ciutat d’espies (Columna, 2012).

dissabte, 17 de maig de 2014

TORNA (Un microrelat d'Imma Torné)

La vella carcassa és feixuga i fa de mal portar i amb obstinació l’arrossegues, l’esperit coratjós el tens ben arrelat; la memòria però és traïdora i ja fa temps que et va començar a jugar males passades.


Hi caben molts records en seixanta anys de vida junts però només te’n queden les guspires que desesperadament intento atrapar per tu. Algunes tardes quan asseguts al sol de l’eixida curulla de clavells esclatats, t’explico que ens vam conèixer un vespre xafogós a l’envelat de festa major, em sembla veure un lleu somriure dibuixar-se als teus llavis i m’imagino que potser sí que saps qui sóc i com t’estimo. Però la meva esperança s’esvaeix dolorosament com fan les llumenetes calidoscòpiques que ens entelen els ulls sempre que agosarats volem mirar el sol de cara; aleshores veig que estàs molt lluny de mi i que el teu retorn no és possible.

Com cada nit m’arrauleixo al teu costat, em conforta la flaire de la teva pell de pergamí, allargo els dits i et busco d’esma i sento papallones al ventre eixut. Però les llàgrimes no cessen i amaren el coixí, ofego els sanglots fins que la teva respiració dòcil i confiada m’asserena i em rendeix a la dolcesa de la son. No em fa por la fi perquè he espremut la vida al teu costat i l’he rebut a mans plenes, només m’angunieja anar-me’n sense tu, estimat, perquè et sé indefens i vulnerable. Què he de fer, amor meu? Quan la bèstia que em rosega per dins clavi les urpes tan fort que ja ni la quimioteràpia pal·liativa sigui una opció, què passarà aleshores? T’estimo i voldria que tornessis només un segon per dir-me que és el que tu també faries per mi. 


Microrelat guanyador del "I Concurs de relats curts d'amor" de "La Vanguardia", 2010. El quadre és "Hombre en la playa" de Cecilio Plá (1860-1934)