De tant que va forçar la corona en donar corda al
rellotge de polsera va fer saltar un coixinet de robins. La rodeta ja no oferia
cap resistència i les agulles corrien a ritme embogit. Semblava divertit: era
com si a cada volta a l’esfera el temps avancés en progressió exponencial. Veié
passar hores, dies i nits. I trimestres i anys sencers, l’un darrere l’altre.
Notà com el canell –abans robust i nerviüt– se li esprimatxava; com el pèl del
braç s’esblaqueïa i com la pell prenia el to dels pergamins groguencs. El cuiro
de la corretja ja feia estona (o tal vegada feia anys...) que s'havia ressecat
de manera irreversible.
Va entendre que s’apropava el moment i va maleir la manufactura suïssa. Tan
compromès és arribar amb retard a una cita com fer bandera de l’excés de
puntualitat.
Josep M. Sansalvador
(Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa
d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en
Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de
la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Té cura del
bloc “De res, massa".
Per si de cas, demanaré un rellotge de sorra aquestes festes... Un microrelat rodó, molt ben construït, marca inconfusible de la factoria suïsetenca. L'enhorabona, company!
ResponEliminaM. B. des de L'Escala